• Els residents anglesos, a favor dels requisits d'entrada per mantenir la seguretat al país

Un partit de criquet organitzat per ciutadans anglesos, aquest setembre. Foto: TONY LARA

Una desena part de la gent que hi viu a Andorra formen part del col·lectiu que s'anomenen residents passius. Al voltant dels tres milers de ciutadans, segons Govern, formen part d'aquest grup, que gaudeix de la legalitat que viure al Principat, sense la possibilitat de treballar. I també sense cap activitat econòmica. Un col·lectiu que ve al país per la facilitat de vida, la seguretat o la qualitat. Una bona part d'ells són anglesos.

Ara mateix, els requisits per aquests a l'hora d'establir-se al Principat són molt més diferents. Abans d'aquest any, per aconseguir la residència passiva només era necessari posar 30.000 euros de diposit a l'INAF. Aquesta xifra va créixer fins als 50.000 al maig, però el més rellevant es tracta d'una obligació d'invertir 400.000 euros al país. Un nou requisit que fa més complicat aquesta entrada a la vida al Principat.

Segons va manifestar Govern, els passius actuals ja inverteixen uns valors similars. Amb aquesta obligació, l'Administració garanteix uns ingressos per part dels estrangers que volen entrar a viure aquí. Tot i que aquells que vulguin residir i dedicar-se a les finances o a una activitat professional, a més dels esportistes d'elit, no han de pagar aquests 400.000 euros.

Tres mesos de paperassa / Pero, ¿què diuen els residents anglesos? Segons ells, accepten aquestes noves obligacions, segons explica l'inversor anglès Gregory Coonen. Aquest, que va escriure el llibre Molly visits Andorra, té un contacte íntim amb els altres residents que formen la comunitat anglesa. «Entenem que es posin aquestes obligacions per mantenir la seguretat i la identitat andorrana», i assegura que aquestes obligacions no són molt grans. Que aquests 400.000 euros se'ls pot permetre un resident que vulgui fer vida de retirat al Principat –com venen la majoria–, i que és just per contribuir. «A més, són molts menys diners que els que es demanen a Suïssa i països similars», declara.

A més, explica que amb aquestes barreres d'entrada es pot mantenir la seguretat i la qualitat de vida. I que són acollits molt bé per la societat andorrana. ¿Quin és el problema? «S'acostuma a trigar molt en obtenir els permisos i pot ser molt cansat», denuncia. Segons ell, tot i demanar documents acceptables, els tràmits no són gaire «agradables». Fins a tres mesos en un procés que es pot complicar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.