Concentrat Blanco, director general de Grandvalira a l'inici de l'entrevista, al seu despatx. Foto: TONY LARA

Al marge de la recent polèmica de fusió o no de la gestió de Grandvalira, Jose Blanco, director general de la marca, admet que aquest procés no ha fet variar ni un punt l'estratègia de la companyia, qui aquest any sí, pot fardar d'assolir xifres més que positives, en contra de les assumides en bona part del Pirineu.

--L'objectiu de la temporada estival és augmentar la facturació el 20%.

--Partim d'unes xifres baixetes. El més important és l'agost, que és quan ens juguem pràcticament la part més grossa. El balanç des de l'inici de les activitats és fluix. En el cas del kàrting ens van afectar molt les tempestes, que condicionen molt. En canvi, les xifres que tenim sobre les bicicletes fins al 15 de juliol són força bones.

--¿Fixen els objectius per mirar d'atrapar Vallnord a l'estiu?

--El nostre objectiu no és atrapar Vallnord per una simple raó: no competim amb Vallnord. Ha fet molt bé el seu posicionament en l'estiu en els últims anys. No és atrapar Vallnord, és tenir-lo com un referent important. A Grandvalira no només tenim les bicis, tenim el kàrting i el golf. Amb això tenim la capacitat de posicionar- nos com un complement a l'oferta que ja té Andorra a l'estiu. Aquest és el repte.

--Com valora que Grandvalira hagi estat de les estacions que ha assumit millors resultats del Pirineu?

--No tinc coneixement dels comptes de les estacions veïnes, però en el nostre cas es va aplicar una política molt agressiva en el control sobre les despeses i comercialment es va fer una aproximació al mercat important. La base del resultat d'aquest any és la combinació d'una bona gestió sobre la despesa i de llançar unes accions de comercialització i de comunicació francament agressives. Això ens ha donat uns resultats molt raonables.

--Del ram comercial com és, i coneixent que els comportaments del turisme han canviat, ¿què fan en termes de comercialització que no es feia abans?

--Sobretot en el món de l'oci i l'entreteniment ara tenim eines que abans no teníem. Gaudim d'unes plataformes d'aproximació al client. No parlem només d'Internet sinó de les xarxes socials. Aquestes últimes ens han aportat una visibilitat en aquest món que probablement en tres anys hauríem hagut de fer una inversió econòmica brutal. Hem estat molt a prop dels mercats atenent les seves demandes i adaptant el nostre producte a les seves peticions.

--¿D'un any cap aquí s'estan fent les coses bé? Potser s'ha donat una imatge fins i tot decadent, en aquest cas a les dues valls, cadascuna amb les seves particularitats. Problemes que han traspassat fronteres...

--Aqui faré un matís. Estic orgullós de tenir de company gent com és l'equip de Vallnord. Vull parlar més del vessant de la comercialització. El que pot passar entre els accionistes és una qüestió d'ells mateixos. Des del punt de vista de la gestió comercial ens valem en un model de treball en conjunt, d'aprofitar sinergies i de vetllar per estalviar costos per a les dues societats. En aquest sentit som un model.

--Parla de sinergies, ¿altres acords comercials a la vista amb altres estacions?

--Abans de parlar d'acords amb empreses exteriors prefereixo parlar dels que ja tenim aquí amb Caldea, Naturlàndia, Palau de Gel... ¿A fora? ja ho veurem.

--Es parla de la constant innovació als dominis esquiables. ¿Aquesta renovació s'està executant en paral.lel des del sector hoteler? ¿És necessari un face-lifting?

--La planta hotelera andorrana és més que bona. Tenim una capacitat de llits molt gran. La graella de producte és molt àmplia i adequada i hi ha on escollir. El problema està en el posicionament, tan del producte com de la destinació. El repte és aquí. Hem de ser capaços d'identificar què és el que necessita un esquiador, una família, un grup de persones a qui els agrada la muntanya. Hem de procurar posicionar el producte com a domini, com a sector turístic i com a país. I per arribar aquest últim, es requereixen inversions tan grans que ni les estacions ni segurament en el sector en general es poden aplicar. Les ha de fer el país i el Govern.

--¿Tan allunyat està de Vallnord el model o el producte de Grandvalira perquè Ensisa i Saetde diguin no al forfet únic?

--Com a executius el que rebem són instruccions d'un consell de direcció. El consell diu ara mateix que no és el moment i ho comprenc. Entenc que per les circumstàncies de tot el que ha passat, ara mateix Ensisa i Saetde no volen fer front al que pot representar un forfet únic. Ara el que hem de fer és consolidar tot el que s'ha fet i continuar treballant amb la mateixa direcció amb els nostres amics de Vallnord, i arribarà el moment en què, segurament, els accionistes es podran replantejar el model.

--Però, per vendre's a l'exterior té molta més força anar de la mà amb un producte conjunt...

--Crec que mentre això no arribi hi ha altres recorreguts a fer. Sembla que sense forfet únic s'acaba el món. Si el forfet conjunt pot ser una gran alternativa, sincerament no ho sé, però amb o sense, la realitat és que ja estem treballant junts en un concepte global en què el client ja no pensa a esquiar a un domini o l'altre, sinó a fer-ho a Andorra, que ja és molt important. És la via i el camí que hem de fer servir ara mateix.

--Amb els estira-i-arronses dels últims mesos a Grandvalira, ¿faran cap campanya específica per reforçar la marca de cara el curs vinent?

--Durant tot el procés d'anàlisi, d'estudi, de negociació, no hem variat res, ni un punt de la nova estratègia, perquè a més el consell d'administració ens va deixar molt clar que s'havia de continuar fent el que s'ha fet fins avui i que ens ha donat aquest resultat. Abans de conèixer si hi hauria o no fusió hem continuat amb la mateixa línia per consolidar el treball que ha donat tants bons resultats als accionistes.

--Com queda l'inacabable serial per volar a l'aeroport de Lleida?

--Si no fem res amb Pyrenair a l'Alguaire seria molt lamentable. És perdre una oportunitat extremament gran. ¿Què farem? ¿Donarem tot el mercat a les estacions catalanes? Hem d'arribar a un acord.

--Quin salt projecten en vendes per a l'exercici vinent?

--Entre el 4 i el 5% de la facturació.

--Il.lusions envers el producte PPU (Pagament per utilització) que ja van llançar la campanya passada. ¿Pot acabar amb el forfet de temporada?

--Pot complementar el forfet anual. El client de forfet anual esquia 20-25 cops. El PPU no és una alternativa al client que pot esquiar 20 vegades o més. Sí que és una alternativa per aquell esquiador que puja menys i que també esquia en altres estacions. L'esquiador pot pensar que pot pujar els mateixos cops que va a les altres estacions amb preu inferior. Va dirigit a un segment a qui encara no estem arribant. És un producte que complementarà, no se'l menjarà. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.