• Al Consell General es van poder veure des de Lluís Molné, el primer olímpic, a Cristina Llovera, el futur

Cerqueda, Hickey i Martí conversen amb el llibre 'Olímpics Andorrans'. A la dreta Bernadó i Tomàs s'immortalitzen amb els trofeus commemoratius. Foto: TONY LARA

Un 12 de febrer del 1952, dos joves anomenats Lluís Molné i Francesc Viladomat es van desplaçar a Oslo acompanyats per Josep Torrellardona per participar en els Jocs Olímpics d'hivern. Ells eren els primers esportistes andorrans en representació del nostre país, així com la primera vegada que es va hissar la bandera tricolor al so de l'himne andorrà. Ahir, 60 anys –i uns mesos– més tard de nou va sonar El gran Carlemany, aquesta vegada a la plaça del Consell General i amb un panorama ben diferent. Es celebrava el 60è aniversari del primer olímpic del Principat i també els 40 anys –gairebé 41– del Comitè Olímpic Andorrà (COA), fundat el 30 de març del 1971.

Va ser un acte únic, el primer d'aquest caliu a les nostres fronteres. Senzill i sobretot emotiu perquè es tractava d'un homenatge als 57 esportistes que han representat la tricolor durant les sis dècades que han passat.

El propi Molné hi era allà «molt feliç perquè aquest acte em recorda com hem crescut des de la primera participació. Vam plantar la llavor del futur de l'esport andorrà», va indicar amb orgull per, acte seguit, mostrar que està al dia com respira a dia d'avui l'esport andorrà: «Ara és com una empresa, l'èxit depèn de l'inversió. Sense diners no es pot créixer i, a base d'actes com aquest, entendran que l'esport és la vida del nostre poble i subvencionarà com deu mana perquè puguem tenir campions olímpics», va opinar.

L'homenatge als olímpics va començar a l'aire lliure a les 17.15 hores, amb una coreografia de les joves de la Federació Andorrana de Gimnàstica amb representants de la resta de federacions del país. En total una trentena de nens –que algun dia engrandiran la llista dels 57 olímpics– que va reflectir la història de l'olimpisme andorrà a través d'una mare que explicava un conte als seus fills i que per acabar sentenciava: «Aquest conte no s'acaba perquè l'esport andorrà és més viu que mai».

Després va arribar l'hora dels discursos. La cònsol d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer; el president del COA, Jaume Martí; el síndic general, Vicenç Mateu; i el president del Comitè Olímpic Europeu, Patrick Hickey.

El moment culminant va arribar amb els homenatges a dues llegendes vives, a qui se'ls va fer un intens reconeixement per ser els que més experiències olímpiques acumulen: cinc. Un és Joan Tomàs, que tot i ser un home pausat i tranquil no va poder amagar una cara d'emoció que, després, va confessar que era perquè «no esperava tant» i perquè «et venen al cap moltes coses del passat i em va venir el record del meu germà [Esteve Tomàs, ja mort] quan estavem a Sidney 2000».

L'altre va ser Toni Bernadó, l'home silenciós a qui no agraden els homenatges. «Jo no volia que me'l fessin perquè no és el punt i final per a mi però bé, si es parla de l'atletisme ja m'està bé». Però és que a més de tenir cinc Jocs, és l'únic home del món que ha fet cinc maratons olímpiques. I per si fos poc té el rècord del món en màster-40.

El reconeixement no el volia, però, perquè tant ell, l'atleta, com Tomàs, el tirador, continuen en actiu i segons van coincidir a dir «si es dona el cas» aniran per a la sisena.

Per acabar quedava veure l'exposició de les fotografies que recull el llibre Olímpics Andorrans –que també es va repartir als presents– fet pels redactors d'esport d'EL PERIÒDIC D'ANDORRA, Rafa Mora i Iván Moure, i les fotografies de Tony Lara amb la col·laboració d'Ona Morante, Oriol LLauradó i Àlex Lara. La sala del Consell General es va convertir en una màquina del temps per a les prop de 150 persones que hi havien a l'acte. Des del primer, Molné, fins a l'últim, la jove Cristina Llovera.

Per a més informació consulti l'edició en paper.