• Emotiu recorregut per la història del COEX a través de les vivències dels impulsors

Els presents a l'acte de commemoració dels 50 anys del COEX, ahir al Centre de Congressos Foto: TONY LARA

Corria l'any 1962 quan el Consell General va decidir que ja era hora que fos l'Administració qui assumís la conservació de les carreteres. Fins llavors aquesta tasca havia anat a càrrec de FHASA, en una feina paral·lela a l'arribada de l'energia elèctrica a Andorra. Va ser un setembre de fa 50 anys i van ser 50 homes els que van iniciar l'aventura del COEX. En una època en què es començava a ensumar el boom turístic era indispensable mantenir obertes totes les vies de comunicació, especialment les que connectaven amb els països veïns.

Ha estat mig segle de treballs i d'anècdotes, que ara es recullen en un llibre i en un emotiu documental, el qual es va projectar ahir a la tarda al Centre de Congressos. Records inesborrables com el suport que es va donar a la ciutat de Barcelona durant la nevada caiguda el dia de Sant Esteve de 1962. «Vam tardar 14 hores en arribar a la plaça de Sant Jaume», explica al documental un dels exmembres del COEX. Van cobrar 1.000 pessetes de l'ajuntament barceloní pels serveis prestats. Després van anar a fer tasques de suport a la Costa Brava.

Aquella vivència és recordada amb simpatia. Però n'hi ha d'altres que s'apropen més al record de la tragèdia. Per exemple, els aiguats de 1982 –amb víctimes mortals i destrosses milionàries–, l'esllavissada de Racons o l'esllavissada del Riu Runer de fa quatre anys. Aquest darrer ha quedat especialment a la memòria del cap d'àrea del COEX, Jordi Garcia: «Vaig patir molt durant el dia i la nit va ser molt llarga». Garcia va explicar que van rebre ordres del cap de Govern d'obrir la frontera «sí o sí» l'endemà a les 9 del matí. S'hi va implicar tothom i fins i tot es va utilitzar per primera vegada les màquines llevaneus per a treure el fang que s'havia acumulat a la frontera. Finalment, l'objectiu es va aconseguir.

Tot allò abans del COEX

Vivències com aquesta es troben al llibre i al documental. Però en aquests també es ret homenatge a aquells que van obrir, mai més ben dit, el camí del COEX. Parlem dels que treballaven amb recursos pràcticament escassos per crear les primeres carreteres del país. La pionera, l'any 1903, per unir Soldeu i el Pas de la Casa. La primera amb caràcter internacional, l'any 1911, que unia Ax-les-Thermes amb Soldeu. I la gran esperada infraestructura per connectar la Seu d'Urgell amb Andorra, l'any 1913, després de 10 anys de treballs.

Posteriorment, als anys 20, es van anar realitzant la resta de vies de comunicació que en l'actualitat han esdevingut carreteres generals. Fins arribar al gran repte de fer el Port d'Envalira. Va costar 3,5 milions de pessetes i llavors va convertir-se en el port més alt d'Europa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.