El president del Grup Parlamentari Reformista, Joan Gabriel, analitza amb EL PERIÒDIC la situació en què es troba la legislatura i, fent autocrítica, reconeix algunes de les claus que van impedir finalment mantenir l'oferta de pacte a Bartumeu. Finalment, Gabriel explica què n'espera del PRA i la recuperació d'una junta gestora mentre la consolidació es perllongui.

--¿Quina valoració en fa del ja finalitzat període de sessions?

--Aquests mesos han estat marcats per poc contingut polític de calat, hem fet molt treball legislatiu però basat en crèdits extraordinaris, i això sí que ha comportat una feina extraordinària. De lleis importants, hem tingut fonamentalment l'obertura bancària, tot i que ha creat pocs titulars, i paral.lelament la feina en comissió pel model impositiu s'ha hagut de retrasar fins a l'entrada per part del Govern del projecte de llei de l'IVA.

--Per això vau fer les famoses pròrrogues in eternum... Un cop amb el projecte d'IVA a la mà, ¿Què li sembla el text del Govern?

--Nosaltres, més que l'import del 4,5%, ens fixem en la repercussió que això provoca en el sistema, ja que a dia d'avui no disposem de prou informació per dir si amb aquest tipus s'apujarà la pressió fiscal. Si el Govern creu això, a nosaltres se'ns farà molt difícil rebratre-ho, perquè no disposem de tanta informació com ells. El que no volem és una còpia dels països veïns.

--És a dir, tindreu un paper similar al de la reforma bancària: fareu aportacions però no us tancareu...

--Si a l'hora de fer la feina en comissió hi ha la mateixa predisposició del PS que amb la llei de l'obertura bancària, no ha d'haver-hi cap problema. Tot allò que puguem esmenar serà argumentat, no serà un caprici, i si acabem demanant el 4% enlloc del 4,5% serà argumentadament. Això no ha de ser motiu de bloqueig per impedir que la llei tiri endavant. En general, buscarem que tot es pugui simplificar.

--¿Veieu la mateixa bona disposició a negociar la llei de l'IVA amb el PS que amb la llei bancària?

--Això és més aviat la gent que treballa a la comissió la que ho hauria de dir. El que sí que em consta és que ens agradaria reunir-nos més sovint i que es pogués treballar a un ritme més accelerat. Però tot i així és una llei prou important per no donar-li pressa i fer-la amb el seu temps just, contrastant-ho tot molt bé. La comissió interna de CR que tracta el tema de finances ha treballat tot el mes de juliol i continuarem treballant l'agost, si convé, fins que haguem paït el document que se'ns ha enviat, haguem mirat les conseqüències que té i haguem presentat esmenes a tot allò millorable.

--¿Amb quin horitzó temporal treballeu des de CR amb la llei de l'IVA?

--A nosaltres ens agradaria tenir la feina tancada abans de final d'agost, ja que se'ns ha entregat el text a principis de juliol. En dos mesos és difícil de fer aquesta feina, no per manca de ganes de treballar, sinó per les dificultats tècniques que sorgeixen per fets com ara les vacances.

--¿Vosaltres no exigiu més memòries, com va fer ApC?

--Ja fa dies que vam demanar una sèrie de complements d'informació i el ministre es va comprometre a trametre'ns-la el més aviat possible. Evidentment, amb aquesta informació es pot afinar molt més el nombre o l'impacte econòmic, però no té res a veure amb la filosofia de la llei. I això ja es pot anar treballant. Per exemple, si la tributació es fa a l'entrada a la duana, tal com nosaltres prevèiem, això no té res a veure amb els informes. El 90% de la llei ja és pot anar treballant.

--Durant aquests últims mesos, heu criticat en diferents ocasions ser "convidats de pedra" al Consell. ¿CR continua pensant això?

--És que el debat polític ha estat pràcticament nul. Les últimes tres sessions es poden resumir en acceptar o no els crèdits extraordinaris, tres sessions que han estat maratonianes, però buides de contingut. El Govern s'ha dedicat a fer taules en qualsevol dels àmbits socials. I si no li agrada una taula, la canvien per una altra. I així anem passant temps. Difícilment pots treballar amb un procés normal. Pots ser convidat de pedra segons on t'enviïn i el què et facin fer, però com a conseller general el meu paper és un altre que no pas repetir un discurs etern per un no assoliment d'un pressupost. Perquè al cap i a la fi tot ve d'aquí, estem gastant una energia que es podria destinar a altres iniciatives i necessitats del país.

--¿Per què no li agraden les taules que desplega el Govern?

--A nosaltres se'ns ha convidat a dues taules. A una ja hi hem anat en dues ocasions i no sabem si hi tornarem o no, que és la taula de la igualtat de gènere, on no veiem una finalitat. Són taules de parlar, però diuen que dos és companyia i tres són multitud, i a partir de tres costa molt d'arribar-hi. I pel que fa a la taula del funcionariat, penso que no s'hauria d'haver fet d'aquesta manera. Si es volia fer això caldria un acord entre els grups parlamentaris com es va fer amb l'acord d'intercanvi d'informació, on ApC es va excloure voluntàriament. Això s'ha de fer en el marc d'un acord polític en l'àmbit parlamentari. I fer una taula on el 80% ho representen els funcionaris i no hi ha cap equivalència amb el Consell General, sense cap objectiu, val més no participar.

--¿Vosaltres us decantaríeu per fer una reforma a fons de l'Administració, un tema que PS i ApC enfoquen ara de cara al Pressupost 2011?

--Nosaltres vam proposar fa un any fer un pacte global d'Estat, incloent- hi un Govern d'unitat per plantejar una sèrie de temes, entre els quals la reforma de l'Administració, perquè entenem que s'ha de fer amb el compromís de totes les parts. Primer, cal tenir clar a on es vol arribar, com es va fer amb la Constitució. Si ara l'objectiu és optimitzar i posar a la mida real d'Andorra tot el conjunt de l'Administració, per fer això hi ha un procés legislatiu que comporta una sèrie de despesa i una sèrie de personal. I això només donaria per una legislatura, sinó sencera, pràcticament sencera. I era un bon moment per fer-ho. Això es va desestimar. Es va dir que sí i quan no va convenir no es va fer. Ara anem per trossos i, a més a més, a trossos mal fets, perquè no es pot fer una reforma de la Funció Pública sense haver parlat del global i dels comuns.

--L'àmbit de l'Administració hauria donat per una legislatura, però cal tenir en compte que en aquesta la prioritat era la qüestió de la transparència i la posterior obertura bancària, i també el nou marc impositiu... Hi ha molts temes sobre la taula, però l'aritmètica al Parlament que és la que és...

--Per nosaltres, quan vam proposar el pacte d'Estat, a CR sen's pot acusar de no haver sabut fer política de carrer, de no haver sabut vendre la nostra opció, perquè ha donat una sensació de servilisme amb la bandera de l'Estat i amb la responsabilitat que nosaltres tenim. I el fet és que no hem sabut fer, o no hem volgut fer, una oposició destructiva. Hem rebut moltes crítiques per no haver estat més contundents. Però amb temes d'Estat no hem volgut fer oposició ni demagògia. A partir d'aquí, quan es proposa un pacte d'estat, cal donar un contingut que només es pot fer treballant tots a una. I una de les funcions era tornar a un marc com el que va possibilitar la Constitució, i era un bon moment. No ha pogut ser. Ara el PS està parlant amb ApC. Perfecte. Nosaltres continuarem treballant en clau d'Estat, mai ens hi hem negat, però no participarem de l'acció legislativa com a convidats i sense representar res.

Per a més informació consulti l'edició en paper.