• El ministre es reunirà a l'octubre amb el director del museu català, Pepe Serra

Frontal de l'altar romànic de Sant Romà de Vila conservat a l'MNAC i que podria tornar al Principat Foto: EL PERIÒDIC

Durant molts anys va semblar una quimera: que els fons d'origen andorrà que es conserven a la col·lecció del romànic al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) fessin un dia i ni que fos temporalment el viatge invers al que van emprendre als anys 20 del segle passat. Doncs va ser convidar quinze dies enrere Mireia Mestre, la conservador del romànic de l'equipament barceloní, a les Jornades de Patrimoni, insinuar ella la bona predisposició de la direcció del museu –des dejuny del 2011, Pepe Serra– a cedir fons als llocs de procedència de les obres, i prendre-li automàticament la paraula el ministre de Cultura, Albert Esteve. Tant automàticament –per als ritmes oficials, entenguem-nos– que Esteve ja s'ha citat amb el director de l'MNAC, segons va confirmar ahir el mateix departament. La reunió serà a l'octubre, i a l'ordre del dia hi ha la negociació d'una hipotètica exposició temporal. Res més, de moment, a banda de confirmar els bons auguris de Mestre i que no, no es tractava només d'una simple i cortès gentilesa de la conservadora. Ni una per tant i de moment una llista de possibles obres viatgeres, ni molt menys dates, ni tampoc una primera valoració econòmica del que costaria aquesta apassionant aventura artística –ni de qui ho pagaria, és clar. Però és en qualsevol cas el més a la vora de tornar a casa que en els últims setanta anys han estat les peces andorranes conservades a l'MNAC.

Val a dir que Mestre sí que es va atrevir a fer, en aquella conferència epifànica que va impartir a mitjans setembre a la seu de Crèdit Andorrà, una ràpida avaluació de les obres que serien susceptibles d'integrar aquesta mostra temporal. Recapitulem: al museu de Montjuïch s'hi conserven una quinzena de peces andorranes, principalment pintures murals romàniques, procedents de Sant Miquel d'Engolasters, sant Esteve d'Andorra la Vella, sant Romà de Vila i sant Romà de les Bons. Els dos primers conjunts de frescos ho tindrien francament difícil, pel risc que comportaria moure'ls del seu emplaçament actual. En canvi, sí que reuneixen les condicions tècniques per a un hipotètic periple el conjunt mural de Sant Romà de les Bons, atribuït al Mestre de santa Coloma i data a lsegle XII, i l'altar de Sant Romà de Vila, datat e lsegle XI i un exemple excepcional de pintura sobre fusta que s'ha conserva sencer, tant el frontal com els laterals. Val que n'hi ha prou a agafar el cotxe i plantar-se a Barcelona per contemplar-los, però aquesta operació tornada té un càlid regust de justícia poètica. ¿O no?

Per a més informació consulti l'edició en paper.