• Una exposició al Museu del Tabac recorda, 30 anys després, un dels fenòmens més tràgics de la història del país

A l'esquerra, l'avinguda Meritxell completament inundada i arrasada, a l'alçada de l'Hiper Andorra. A la galeria, dos vehicles suspesos després del despreniment de la carretera Foto: FONS PEIG / ARXIU NACIONAL

Aigua, aigua i més aigua durant dos dies seguits. L'aigua que no cau aquest any –de caràcter especialment sec pel que fa a precipitacions–, va caure estrepitosament, incessantment, al llarg de les jornades del 7 i 8 de novembre de 1982. Fa 30 anys ja d'un dels capítols més tràgics de la història recent andorrana. Per a alguns és molt de temps, per a d'altres és molt poc i sembla que fos ahir. Però per a tots ells el Museu del Tabac ha organitzat una retrospectiva a aquell inici de novembre del 1982, un record amb imatges i testimonis dels qui van patir directament la tragèdia en forma d'aigua.

Però a aquest punt de record, de condecoració, se li afegeix aquesta vegada una vessant més científica. És aquí on entra el paper de Centre d'Estudis de Neu i Muntanya (Cenma). A les imatges que es podran contemplar a l'exposició –la qual estarà oberta al públic del 20 de novembre al 31 de març–, se li afegirà un treball històric i interpretatiu sobre els fets. En resum, que tothom sap què va passar i quines conseqüències catastròfiques van tenir els aiguats, però majoritàriament es desconeix el perquè i el com de tot aquell episodi.

Per aquest motiu, tal i com va explicar el comissari de l'exposició i cap de l'àrea del Cenma, Pere Esteban, el recorregut que es planteja al Museu del Tabac tindrà quatre apartats. El primer, de conceptes científics, dels aiguats i inundacions, i de com Andorra és propensa a fenòmens d'aquestes característiques. Perquè les precipitacions de 1982 «van ser un fenomen extraordinari, però no únic» a la història del país, va voler recordar Esteban. Cal anar enrere i posar la mà als arxius històrics, però dins d'aquests surten aiguats similars l'any 1586, el 1772 i el 1937. El segon d'aquests tres «fins i tot va ser de major magnitud» que el que ara es rememora, però «l'impacte va ser menor» per haver-hi menys població i menys infraestructures.

La segona part de l'exposició tirarà de la física, de la interpretació dels mapes del temps. S'exposan els perills dels riscs naturals i com l'orografia andorrana influeix a que aquests guanyin en magnitud quan es produeixen. No hi faltarà un mapa de com es van distribuir les precipitacions durant les dues jornades del novembre de 1982 fet a partir de tècniques actuals, per convertir aquesta exposició, a la vegada, «en l'estudi amb més profunditat fet mai» sobre aquella tràgica efemèride, va assegurar Esteban.

L'anàlisi sociològic

Pel que fa al tercer capítol de l'exposició, se centrarà en la vessant més humana, més social. I aquí és on entra el recull fotogràfic facilitat per l'Arxiu Nacional, amb unes imatges espectaculars i un panorama derrotista del paisatge andorrà l'endemà de la tragèdia. L'avinguda Meritxell com si fos el riu Valira, les destrosses, incomptables, visualitzades flotant per l'aigua, els treballs de recerca de les víctimes mortals –en van ser 14– i dels ferits, els treballs per intentar salvar alguna cosa d'entre la profunditat de l'aigua de les pluges...

A més a més de les fotografies, algunes d'elles ja molt conegudes i exposades, la vessant humana d'aquesta exposició es complementarà amb un documental que està preparant Andorra Televisió en motiu de l'efemèride. El director general de RTVASA, Francesc Robert, va definir el projecte com un document «basat en el testimoni humà», que comptarà amb records de personalitats com els llavors cap de Govern, Oscar Ribas, i el cònsol d'Andorra la Vella, Joan Samarra. Però també es vol aportar la vivència de persones anònimes, igual de protagonistes en la lluita contra l'aigua. El documental, d'uns 30 minuts de durada, tindrà una projecció prèvia el dia 7 de novembre –coincidint amb l'efemèride– a una sala de cinema.

Finalment, la darrera part és la que ha de servir perquè no s'hagin fer més exposicions d'aquestes característiques. Segons Esteban, s'avaluarà «cap a on anem i com s'han de gestionar en el futur noves situacions» per evitar repetir una tragèdia.

Tants punts de vista del mateix episodi cerquen que l'exposició capti l'atenció de bona part de la població, inclosos els estudiants, va manifestar la directora de la Fundació Julià Reig, Maria Martí. En qualsevol cas, a esperar fins al 20 de novembre.

Per a més informació consulti l'edició en paper.