Foto: EL PERIÒDIC

En els diferents articles que hem anat publicant fins ara, hem parlat de les principals característiques de la política 2.0 i dels seus principals beneficis. També hem intentat deixar clar, que a dia d'avui, una bona pràctica política a Internet difícilment portarà a guanyar unes eleccions però una mala actuació política en el terreny digital sí que pot ser l'origen d'un fracàs electoral. Per tant, en l'actualitat la bona política 2.0 no només s'ha de plantejar com una via per obtenir més vots sinó que, per sobre de tot, s'ha de considerar com una gran eina per motivar els ciutadans.

Per tant, el principal repte dels partits polítics a Internet ha de ser el d'estimular l'activisme polític virtual. ¿I què vol dir això? Doncs promoure discussions a la xarxa creant eines de participació ciutadana –més enllà del propi lloc web de la formació–, articular continguts a les xarxes socials tot i empenyent el màrqueting de contagi, crear missatges que siguin reenviats, provocar grans manifestacions virtuals, i un llarg etcètera. És a dir, els nous partits polítics haurien d'oferir un ample ventall de possibilitats d'activisme a les persones que visitin el seu portal web així com qualsevol dels diversos instruments que conformin la identitat digital d'aquest partit.

¿I com es pot motivar l'activisme virtual? Doncs encara que sembli estrany, un ingredient clau per al contagi del missatge en les xarxes és l'humor. I és que al marge dels professionals de la comunicació i dels polítics –tant els propis com els de la competència– difícilment trobarem algú que vagi a la web d'un partit polític així com tampoc trobarem gaires persones que visitin les seus dels partits polítics. A la xarxa, igual que al carrer, al ciutadà se l'ha d'anar a buscar. I una manera de fer-ho és precisament provocant una rialla. I sinó que li preguntin per exemple al president del Govern espanyol: Mariano Rajoy. No hi ha dia que no aparegui a la xarxa un fotomuntatge o un vídeo que caricaturitzi el líder del Partit Popular –la fotografia que acompanya el text és un dels molts fotomuntatges que apareixen en una pàgina de Facebook que es diu «Mariano Rajoy dimisión».

L'humor és el que possibilita que un correu electrònic que vaig rebre a la meva bústia o que un tuit o un post que va entrar en el meu timeline surti d'allà i pugui ser reenviat. Afegir tocs frescos, lúdics i humorístics ha de ser en l'ADN de qualsevol partit polític 2.0. De la mateixa manera que els nens aprenen a través dels jocs, els electors obtenen cultura i informació política rellevant a través d'allò que és lúdic i divertit. En conclusió, un missatge polític que aconsegueixi aixecar un somriure arribarà molt més lluny.

Internet premia el missatge innovador, original i divertit. I si el missatge polític incorpora algun d'aquests ingredients rebrà el millor dels guardons: la recomanació social. A més, s'ha de tenir molt en compte que si bé molta gent està connectada a la xarxa per motius laborals, cada vegada són més les persones que hi són per entretenir-se o passar una bona estona i, en aquest darrer escenari, l' humor resulta una vàlvula d'escapament. De manera que, riure-te'n de tu mateix, satiritza els teus opositors i agafa avantatge de la capacitat d'Internet per la paròdia gràfica i multimèdia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.