• L'associació de comerciants de la parròquia va haver de tancar i només subsisteixen les botigues de proximitat

Locals comercials, hotels, restaurants i supermercats tancats al carrer principal d'Encamp, on s'aglutina el comerç de la parròquia, ahir Foto: fotos: tony lara

Només cal fer un tomb pel centre de la parròquia per veure que alguna cosa falla amb el comerç d'Encamp. Fins a tres aparadors seguits mostren desolats cartells que acumulen pols anunciant que es traspassen. Alguns dels locals més tradicionals com una llibreria de les de tota la vida es resignen a tancar i anuncien liquidacions totals amb preus per sota terra. Fins i tot l'associació que reunia als comerciants ha hagut de plegar. Tal i com expressa l'empresària encampedana Maria Reig, la parròquia ja no es pot definir ni com àrea residencial, «és una ciutat dormitori total».

La situació no es nova. Diversos plans d'estímul pel comerç es van tractar d'impulsar en els últims anys. Però la crisi va escombrar amb tota iniciativa i, més enllà de les botigues de molta proximitat, tot ha anat cap abaix. «Varem començar amb molta empenta, amb reunions setmanals i moltes idees», explica el vicepresident de l'Associació d'Empresaris i Comerciants de la parròquia, Lluís Comelles. Ara, han hagut de tancar l'agrupació. Només mantenen la tasca institucional, però ell mateix reconeix que ja no en queda de representació. «Les quotes es van deixar de pagar», explica Comelles, que lamenta que al final només ha quedat el comerç molt proper, com són els forns o els estancs.

I com a exemple, ell mateix parla del cas d'una llibreria de la parròquia, de les que porten anys i anys. Aquesta va patir una davallada de vendes brutal fins a facturar avui en dia només un 10% del que es feia anys abans. Ara està en liquidació.

Tant Maria Reig com Comelles manifesten que, al final, l'únic que sobreviu són les botigues més properes. Per a la resta de compres que fan els encampadans, s'avalen en estudis anteriors per afirmar que s'acostumen a fer a Escaldes o a la capital, llocs on acostumen a treballar els ciutadans.

Vendes / Però fins i tot les petites botigues pateixen davallades en les seves vendes. Una venedora a una fruiteria comenta que ja no venen el mateix, tot i que la gent, suposa, continua consumint fruita. I a una botiga de tabacs especialitzats en producte de luxe, la depenent comenta que encenedors d'alta gama i producte car ja no es ven. Només tabac de diari i cada cop menys. Un supermercat de barri de la marca Diagonal tampoc va poder aguantar i ara roman tancat.

Reig comenta que fa uns quants anys va desenvolupar amb un grup d'emprenedors un projecte estratègic per canviar el model comercial de la parròquia. «No ens van fer ni cas», lamenta en relació a les autoritats parroquials. I critica que «no es pot tenir un telecabina sense un projecte de qualitat al seu voltant». Una idea que, diu, continua vigent, de la mateixa forma que «se segueix sense fer-hi rés». Demana un pla estratègic, ja que sense aquest «continuarà sent una ciutat dormitori». Amb telecabina.

Un pla estratègic tenia també l'ex-cònsol major encampedà, Miquel Alís. «Volíem intentar reobrir antics locals, per donar oportunitats als propietaris i per oferir feina als veïns», i fins i tot «es va parlar de portar capital estranger». Quan el comú va canviar de mans, manifesta, això es va abandonar. «S'hauria de tornar a parlar de reobrir el comerç, que els veïns compressin aquí». Però no ho veu fàcil.

Per a més informació consulti l'edició en paper.