• Col·lectius com els dietistes i psicòlegs entraran dins el sistema, tot i que només en serveis concrets

Rodríguez, el cap de Govern i impulsors del MAAS conversen abans de presentar el model a l'hospital, ahir Foto: ÀLEX LARA

El nou Model Andorrà d'Atenció Sanitària (MAAS), ha iniciat els primers passos amb el peu dret. Dos dies després que la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, informés davant la Comissió Legislativa pertinent dels punts més destacats del nou model, ahir va ser el torn de presentar-lo oficialment tant als col·legis professionals del país –al matí– com al personal sanitari de l'hospital –al vespre–. Les primeres impressions per part dels professionals tot just ser informats són positives. Tots ells validen, almenys de moment, els fonaments del que ha de ser una reforma integral de l'actual sistema sanitari, el qual totes les parts coincideixen en afirmar que és actualment insostenible.

Possiblement els col·lectius que més a gust se senten amb les reformes siguin els que fins ara quedaven exclosos del sistema, és a dir, aquells que oferien serveis no coberts per la CASS, com poden ser els psicòlegs o els dietistes. Ahir Rodríguez va explicar que s'ha volgut integrar a tots els col·legis per, a partir d'aquí, definir la cartera de serveis. Serà aquesta la que determinarà quins seran finançats i quins no. S'hi inclouran serveis que fins ara no estaven coberts –com pot ser un seguiment dietètic a una persona amb diabetis– i sortiran de la llista d'altres que fins ara cobria la seguretat social. La ministra no va voler avançar què s'hi inclourà en aquesta cartera. Va exposar que partirà d'una «atenció integral» al pacient i que caldrà avaluar-ho amb cada col·lectiu.

En qualsevol cas, des del Col·legi de Dietistes ja es considera un primer pas per acabar amb una llarga reivindicació i entrar a formar part del sistema. La vocal del col·legi, Marta Pons, va mostrar-se satisfeta perquè «la figura del dietista queda encabida» al MAAS, tot i que caldrà seguir treballant amb el ministeri perquè acabin de quedar definits quins seran els criteris.

«S'HAURIA D'HAVER IMPLANTAT ABANS» / D'altres col·legis que ahir van fer valoracions –els metges de moment segueixen en silenci– van ser els farmacèutics, les infermeres i els logopedes. Tots ells van coincidir en la satisfacció per la reforma del sistema sanitari, considerant que s'hauria d'haver fet «fa temps», a paraules tant de la presidenta del Col·legi de Logopedes, Neus Farré, com Roser Miró, del Col·legi de Farmacèutics.

Això sí, el seguir validant el MAAS dependrà de com es desenvolupin les reunions que cada col·lectiu realitzarà amb el ministeri. «Veiem la reforma amb ulls positius però encara s'ha de veure com afectarà al sector farmàcia», va manifestar Miró. Des del col·legi desconeixen quins canvis exactament els concerniran, tot i que en qualsevol cas no estarà relacionat amb els medicaments –no hi haurà canvis en el copagament– sinó amb els serveis, va assegurar Miró.

També es mostren satisfets al Col·legi d'Infermeres i Llevadores. La seva presidenta, Mònica Duran, va exposar que el MAAS comportarà canvis importants tant per als professionals com per a la població, amb més guies i protocols, motiu pel qual «es requereix la participació de tothom», tot i que cal evitar que es burocratitzi massa.

LA LOGOPÈDIA, ENTRE SALUT I EDUCACIÓ / Pel que fa als logopedes, també estan a l'espera de reunir-se amb el ministeri per tal de definir quina serà la seva cartera de serveis. En el seu cas, n'hi haurà alguns que sortiran de la llista i no quedaran coberts, tot i que la voluntat del col·legi és que les assumeixi el Ministeri d'Educació. Tal i com va explicar Farré, han de definir «les patologies realment sanitàries i les d'educació», com podrien ser, en el primer cas, una afàsia, i en el segon, problemes de pronunciació de certes consonants.

La ministra es va comprometre ahir a reunir-se amb cada col·legi i associació per analitzar totes les especificitats. S'ha elaborat un calendari per als tres propers mesos. A principi d'any s'iniciarà una prova pilot amb el col·lectiu dels diabètics per veure de manera pràctica si aquest model d'atenció integral funciona o no.

Per a més informació consulti l'edició en paper.