• L'andorrà disputa els 45,7km a una mitjana superior als 40km/h i amb una primera part a bon ritme

Albós, durant la prova d'ahir que va transcorre entre les localitats holandeses de Heerlen i Valkenburg Foto: EL PERIÒDIC

El dia anterior en l'entrenament definitiu, David Albós havia punxat. Són incidències habituals en el ciclisme, que has de reparar una roda, una cadena, un manillar desajustat. És l'acció-reacció, la resposta ràpida a un problema, la solució immediata. Ahir, quan l'andorrà afrontava el tram final de la contrarellotge del Campionat del Món de ciclisme en carretera (Limburg, Holanda), on va acabar 54è dels 56 que hi van finalitzar –eren 58, però dos es van retirar–, va començar a ploure i llavors va deixar de veure res. Es va treure les ulleres, i amb l'aigua en les òrbites entrant com agulles, la ment en blanc donant pedalades com si fos un martell hidràulic, fent caldo les bieles, Albós ni es va adonar que les ulleres volaven entre l'aigua i aquell vent del Nord. «Em quedo amb què alguns dels corredors protour no estan tan lluny», va dir el ciclista de Llorts en acabar la cursa. Albós va finalitzar a 9min 18s del nou campió del món, l'alemany Tony Martin, però a menys de quatre minuts d'un especialista com el rus Vladimir Gusev (47è), cinc vegades campió de Rússia en la lluita contra el crono.

En l'anàlisi post-cursa, Albós és sempre una persona autocrítica. El primer cop, quan va veure només travessar la línia de meta en Valkenburg, després dels 45,7km de lluita, que la seva velocitat mitjana havia estat de 40,35km/h, va pensar «quina merda», però després, en veure que el mateix Martin superava amb poc els 46km/h, va reaccionar: «No està tan malament, llavors». És cosa de caràcter, que mai no està content perquè és un home exigent, que es demana més i més. I tant que es va demanar, que assegurava en acabar que estava «mort», prova de l'esforç.

LA PRIMERA PART, RÀPIDA / «Fins el quilòmetre 25 he anat molt bé», va afirmar ahir el ciclista. Aquella zona era plana, «rodadora», segons Albós, i s'hi va trobar còmode rodant fins i tot «a 50km/h», i superant amb força i bon ritme el primer dels murs, el més dur d'1km al 7,7% de mitjana. Bufava el vent, però en aquell punt les cames eren bones, i les sensacions acompanyaven. Però a partir del quilòmetre 25 arribava una zona que Albós diu que tenia marcada: «Me la temia, i al final se m'ha fet molt dura». A més, va ser abans del quilòmetre 30 quan el xilè Carlos Oyarzun, que sortia quatre minuts al darrera, i que abans havia deixat glaçat l'home que portava al davant, Elchin Asadov (Azerbaidjan), va superar Albós com un avió per acabar 32è amb 1h 02min 42s. «Això m'ha desmoralitzat una mica», va admetre ahir l'andorrà.

EL VENT I LA PLUJA EN LA PART FINAL / A partir del quilòmetre 35 va arribar el moment de donar el gas que quedava en les cames. «El vent bufava de costat, i ja no he pogut agafar-me del manillar de triatleta per poder mantenir la bici recta durant els últims cinc quilòmetres», va assegurar. En aquesta última part va arribar el mur del Cauberg, el mític, a tres quilòmetres del final.

«DIFERENT A COPENHAGUE» / La valoració que feia Albós de la carrera era que havia estat «similar en temps a Copenhague l'any passat, quan vaig estar a nou minuts més o menys del primer», però també va confirmar el corredor que el recorregut «era molt diferent, perquè a Dinamarca va ser totalment pla, i aquí hi havia els tres murs i també alguna altra pujada que no semblava comptar, però feien molt mal». «Estic content», va dir finalment, «perquè aquí es corre amb gent d'un nivell molt alt, tot i que és difícil millorar any rere any».

LUXEMBURG EN EL PUNT DE MIRA / Diu Albós que no sap quines sorpreses hi haurà a Luxemburg en els Jocs dels Petits Estats del pròxim estiu. Si correran bèsties del ciclisme o no. Però, ell té ficat en el cap que ha de lluitar per ser al podi. Una medalla és el que busca, i per això la seva participació al Mundial d'Holanda, com l'any passat al de Dinamarca, «per agafar experiència». Aquest pas l'ha fet amb bons resultats, perquè ara ja és a la línia de sortida pensant en la cursa, sense distraccions alienes, sense pensar en el què diran ni en res més que en «donar-ho tot».

EL PALMARÈS 2012 D'ALBÓS / David Albós ha tingut un 2012 en què ha tingut com a objectiu millorar en l'especialitat de la lluita contra el rellotge. Així, els seus resultats han estat satisfactoris per ell amb la 5a posició elit al Campionat de Catalunya, i la 28a absoluta en el Campionat d'Espanya, envoltat de professionals –protour–, i sent 7è en elit. Així mateix, en aquest darrer tram de la temporada l'andorrà va assolir el seu cinquè títol consecutiu com a campió d'Andorra contrarellotge.

David Albós i Miquel Afonso, qui ha estat acompanyant-lo aquesta setmana, tornen avui a Andorra.

Per a més informació consulti l'edició en paper.