• Els comissaris aposten per les noves tecnologies i el gran format amb Balmaseda, Bosque i Morrison

Originals, formidables, genials i sobretot, sobretot, espectaculars. Amb aquests quatre adjectius –per separat, per parelles i fins i tot en grups de tres– va definir ahir el comissari de la segona aventura andorrana a la Biennal de Venècia, el crític d'art Henry Périer, els projectes que entre el maig i el novembre del 2013 representaran Andorra a la 55a edició de la fira internacional d'art contemporani més important de les que es fan i es desfan. A l'església de San Samuele, per cert, tal com es veia venir i tal com va confirmar el ministre de Cultura, Albert Esteve. El trident artístic andorrà el tenen aquí al costat i per estricte ordre alfabètic: Javier Balmaseda, Samantha Bosque i Fiona Morrison –l'única dels tres, val a dir, que figurava en la majoria de quinieles informals que havien circulat els últims dies entre els cercles més o menys artístics d'aquest racó de món.

Acaba aquí el procés de selecció que va arrencar el juny amb el concurs de 22 artistes, sis dels quals –els tres finalment elegits més Roger Mas, Nerea Aixàs i Sílvia Guillem, que s'han quedat amb la mel als llavis– van passar a la següent ronda i van desfilar davant dels comissaris el 12 i el 13 de setembre. Balmaseda, Bosque i Morrison disposaran ara de quatre mesos, fins al 15 de gener, per passar de les paraules als fets i materialitzar els respectius projectes. Périer ho havia avançat al març, en la presentació pública com a comissari: dos dels criteris que es prendrien especialment en consideració per determinar els inquilins del pavelló andorrà havien de ser una certa preocupació ecològica –el comissari està absolutament (i sorprenentment) convençut que l'estreta relació amb la naturalesa és un dels trets idiosincràtics del país i dels artistes que hi treballen– i sobretot l'espectacularitat, un valor artístic com a mínim discutible però que Périe considera que és la via per jugar a la Champions de l'art contemporani. Que no una altra cosa és la Biennal.

Ecologia, doncs, i espectacularitat, al costat d'altres consideracions en absolut menors com ara la capacitat del creador de defensar conceptualment la seva obra, l'adaptació d'aquesta obra a l'espai expositiu –l'església de San Samuele– i la compatibilitat i complementarietat respecte als altres projectes elegits. I espectaculars són, segons Périer, els tres projectes guanyadors. Comencem per Bosque, la tapada dels finalistes. Ho era tant, de tapada, que fins i tot els comissaris l'havien descartat en la ronda final de deliberacions. Fins que divendres al migdia la van visitar al taller i –diu Périer– s'hi van topar amb una idea «genial», «molt visual» i «molt contemporània»: «Em va sorprendre i em va impressionar, i no podíem no emportar-nos-la a Venècia».

Així que Bosque es va pujar in extremis al carro de la Biennal, amb un projecte que ella mateix diu que parteix de la pintura però que utilitza un gadget tan contemporani com ho és el telèfon mòbil per reflexionar sobre el pas del temps i els records. La mala notícia és que aquesta idea «genial» no es desvetllarà fins a la inauguració, el maig del 2013: com va insistir ahir Périer, els projectes es mantindran fins aleshores en secret per no espatllar l'efecte sorpresa. Una diguem-ne estratègia habitual, sembla, en saraus com la Biennal però que a casa nostra ja es va aplicar fa dos anys amb nefastos resultats: tant de secretisme només va generar indiferència entre la ciutadania, que ben aviat va desertar d'un projecte suposadament «de país».

Però aquesta és una altra història. Tornem als artistes, el tall de tota aquesta història. L'altra sorpresa (relativa) de la selecció final és Balmaseda, pràcticament desaparegut (artísticament parlant) els últims temps: Périer es va referir amb entusiasme, titllant d' «extraordinari» i –una altra vegada– «espectacular» el que segons el comissari és «el projecte artístic de tota una vida». No és temerari augurar que Balmaseda aportarà la instal·lació de gran format que Périer sembla tenir entre cella i cella per al pavelló andorrà. I per acabar, Morrison, la més previsible –o com a mínim, prevista– entre els guanyadors: l'encampadana s'ha guanyat el lloc amb un projecte viodeogràfic –sembla que especialment oportú per a una fira com la veneciana– que toca les tecles de l'ecologia, el pas dels temps i la memòria intergeneracional. Tres projectes, en fi, que combinen –diu Périer– «originalitat», «espectacularitat» i «potència», i que conformaran, vaticina, un pavelló «molt, molt digne».

Per a més informació consulti l'edició en paper.