• L'any passat van interrompre l'embaràs 125 dones del país, de les quals el 12% eren menors d'edat

Una intervenció ginecològica. Foto: GUILLERMO MOLINER

L'any passat un total de 125 dones procedents d'Andorra van decidir aturar la seva gestació als hospitals i d'altres centres públics de Catalunya. Així ho exposa un informe elaborat pel Departament de Salut de la Generalitat, que es realitza anualment i que analitza el perfil de les gestants que opten per avortar. La xifra representa un descens respecte a l'any anterior, quan van avortar 146 dones, i també respecte al 2009. Les 125 dones del 2011 s'equiparen a les que ho van fer al 2008, en què van aturar l'embaràs un total de 123 dones.

Motius com la crisi econòmica, el descens de la natalitat i la davallada de la població –aspectes tots ells relacionats– podrien apuntar-se com la causa d'aquest descens, que ja fa tres anys que dura. La caiguda de l'any passat en relació al 2010 és del 16,8%. De fet, la tònica de la reducció també s'ha donat a Catalunya en el seu còmput global: Van avortar 22.614 dones al 2011, un 7% menys respecte de l'any precedent.

quinze menors d'edat / El perfil de dones procedents del Principat que decideixen interrompre l'embaràs és força variat. Per edat, la majoria d'aquestes dones se situen a la franja que va dels 25 als 29 anys, representant el 23% del total. La segueix la franja dels 20 als 24 –21%–, i les que van dels 30 als 34 anys i dels 35 als 39 anys –el 16,8% ambdues. En qualsevol cas, l'informe destaca també que de les 125 dones, 15 eren menors d'edat –el 12,8%– i a més a més una d'elles tenia entre 10 i 14 anys.

D'altra banda, la decisió d'avortar la realitzen sobretot dones solteres. Representen el 65% del total, davant les casades, les divorciades i les separades, per aquest ordre. I pel que fa al nivell d'estudis, a banda d'una dona que no en tenia, totes han acomplert algun nivell acadèmic: el 21,8% de primer grau, el 54,1% de segon grau, el 13,7% estudis universitaris i el 8,9% tercers graus i postgraus.

Finalment, la majoria de les dones que van anar als hospitals catalans tenien ingressos laborals. La gran part eren treballadores per a una empresa aliena, tot i que també hi ha tres empresàries. De les que no tenien ingressos –una quarta part del total–, 15 són estudiants –s'entén que serien les menors d'edat–, tres són mestresses de casa i 15 estan en situació de desocupació. S'ha de tenir en compte que la decisió d'avortar per part de les dones andorranes al país veí té un cost d'almenys 300 euros.

En línies generals, a l'informe s'exposa que de les més de 22.600 dones que van decidir aturar la gestació a Catalunya el 82% ha estat degut a la seva pròpia petició, el 13,7% pel risc greu que suposava per la vida o la salut de l'embarassada, el 2,9% per anomalies greus en el fetus i un 0,3% per anomalies fetals incompatibles amb la vida del fetus.

UNA PROHIBICIÓ INUSUAL A EUROPA / Les dones andorranes acudeixen als centres mèdics catalans a avortar ja que al Principat aquesta opció no està permesa legalment. La prohibició a Andorra només es dóna a cinc països més d'Europa: Irlanda, Liechtenstein, Malta, Mònaco i San Marino, tot i que alguns d'ells amb excepcions.

Malgrat la prohibició al Principat, hi ha diverses veus polítiques disposades a canviar la situació. És el cas, per exemple, del Partit Socialdemòcrata. El passat mes de febrer, van informar que treballaran per poder entrar durant aquest any una iniciativa legislativa per despenalitzar l'avortament en casos de malformació del fetus, violació, i riscos greus per la salut física i psíquica de la mare.

En aquesta mateixa línia, el partit dels Verds va demanar uns dies després la legalitat de la interrupció de l'embaràs sense excepcions. A més, també van reclamar que l'avortament passi a estar cobert per la sanitat pública, una mesura que consideren que s'hauria d'incloure a la nova reforma de la llei de la CASS.

Per a més informació consulti l'edició en paper.