• La CEA adverteix que els joves a la recerca del primer treball són els més perjudicats i aposta per un pla comú

Una jove tramita el seu expedient al Servei d'Ocupació a la recerca d'una feina Foto: EL PERIÒDIC

Els empresaris són cada dia més reticents a l'hora de contractar aprenents i critiquen la poca implicació de l'Administració en dissenyar plans de formació que tinguin en compte la demanda real de les empreses i sobretot, les necessitats dels empresaris que cada dia fan equilibris per compensar el retrocés de l'activitat. En un entorn hostil per a la bona marxa dels negocis, el primer que fa l'empresari és reduir els costos per evitar enutjoses taques vermelles als llibres. I si cal negocia jubilacions i redueix plantilles.

Poc espai queda a l'aprenent perquè «hauríem de cobrar per contractar-lo» afirma Pere Calvis del garatge Autodiesel. El conegut taller mecànic de Sant Julià «ha format el 90% dels mecànics del país, però ara les condicions per fer-ho són pitjors que mai, i no cal dir que quan els tens més o menys ensenyats, i pots començar a recuperar la inversió, marxen». Però aquesta no és la primera preocupació de Calvis que afegeix: «Tenim tota la responsabilitat, no només hem d'ensenyar-los sinó que hem de vigilar que no es facin mal, i tal com estan les coses és jugar-te la vida». Aquesta afirmació és compartida per l'empresari i president de la Petita i mitjana empresa (Pime), Marc Aleix. «Hem de barallar-nos amb coses que són normals arreu però aquí no, i protegir els aprenents dels empresaris que som uns salvatges» ironitza. Aleix exposa que « si un aprenent de cuina no pot agafar un ganivet per no prendre mal, ¿com volen que aprengui l'ofici?» I coincideix amb altres empresaris que la figura de l'aprenent és inexistent: «Se l'han carregat a base de regles i càrregues que no serveixen per a res sinó per fer-nos desistir d'agafar un jove per formar-lo». El president de la Pime aposta per agilitzar la contractació d'aprenents a través d'un pla i unes regles de joc que s'adiguin amb les necessitats reals dels empresaris, «tant d'un costat com de l'altre, Administració i empresariat, ens costarà diners, però seran diners ben invertits si donem una formació als joves que no en tenen». Ben entès els joves que cal vigilar són menors d'edat i tot just acaben l'escolaritat obligatòria. Però tan si són menors o majors d'edats, els empresaris també es queixen que els han de pagar el salari mínim íntegre o la part proporcional i la CASS, «per ben poca feina», sentencia Calvis.

Més formació / El president de la Confederació Empresarial d'Andora (CEA), Xavier Altimir, també reconeix que «en el context econòmic actual i sense ni facilitats ni ajudes, els empresaris no contractaran aprenents per estalviar-se problemes». El mercat laboral està en plena transformació, «l'oferta supera la demanda i les empreses poden triar, cosa que no passava abans». I posats a triar, les empreses «substitueixen la gent gran per gent jove formada que els costa entre un 15% i un 30% més barata». Es pacten jubilacions anticipades i «es contracten universitaris per fer les feines més variades perquè tenen una formació superior encara que la feina no la requereixi». Per això, «recomano als joves que no llencin la tovallola i estudiïn perquè en un futur proper els que no estaran formats tindran poques oportunitats de sortir-se'n».