Delgado, al seu despatx, durant l'entrevista concedida a EL PERIÒDIC Foto: ÀLEX LARA

PRESIDENT DEL CONSELL D'ADMINISTRACIÓ DE LA CASS.

Fa tot just un any Josep Delgado va decidir acceptar el repte d'encapçalar la Caixa Andorrana de la Seguretat Social. Fa un cert vertigen, tenint en compte que només arribar es va trobar amb un pressupost de 40 milions de dèficit per al 2012. Des de llavors s'han pres mesures impopulars, s'han fet esforços de contenció, i ara es comencen a recollir els primers fruits, assegura Delgado. Tot i això, la situació actual segueix sent insostenible.

–Fa un any que es va posar al capdavant de la CASS. ¿Com valora la tasca feta fins ara?

–Vaig ser nomenat a l'agost i al setembre ja ens posàvem a treballar. En aquell moment vam rebre la primera impressió general de la CASS, tant de la branca general com de la branca jubilació. I la conclusió només arribar és que hi havia molta preocupació per la branca jubilació. Tenim un problema molt greu en aquest sentit. I per altra banda, vam ser conscients que s'havia desmadrat la branca general. Calia prendre mesures.

–¿En quina branca us vau posar a treballar?

–Mentre que en el cas de la branca jubilació vam veure que era un problema difícil de veritat, per a la branca general vam veure que es podien gestionar les coses i prendre decisions que es notessin dins del dèficit del volum sanitari.

–¿Quines accions es van dur a terme?

–Dins la branca jubilació, vam veure que l'estudi actuarial que hi havia en vigor estava desfassat. La hipòtesi més pessimista ja era una hipòtesi optimista en quan a la realitat contrastable que detectàvem i que a més, s'ha anat agreujant. Per tant, la primera decisió que vam prendre va ser actualitzar l'estudi. Vam contractar-ne un de nou a una empresa especialitzada que esperem rebre cap a l'octubre. Aquest estudi té una novetat respecte als anteriors ja que presentarà dues vessants: a més d'informar-nos en quin moment els ingressos seran inferiors a les despeses, i per tant començarem a tirar dels fons acumulats fins ara, també demanem una eina informàtica que ens permeti veure què passa amb aquests paràmetres si prenem certes mesures. I és que en qualsevol cas, quan el tinguem l'objectiu a treballar serà donar més sostenibilitat a la branca jubilació, de manera que evitem que no s'acabin els fons cap al 2030. L'objectiu és guanyar entre 10 i 15 anys.

–¿I pel que fa a la branca general?

–Ens vam trobar amb un pressupost aprovat de 40 milions d'euros de dèficit per a aquest any. Evidentment aquesta xifra és insostenible per a l'Estat, que és qui paga. També teníem el tema del conveni amb els metges.

–¿Què vau fer amb els professionals?

–Vam parlar amb els col·lectius mèdics com els metges, logopedes, farmacèutics, dentistes... Els vam avisar d'aquest diagnòstic inicial: amb un dèficit de 40 milions la situació és insostenible. «Hem de prendre mesures perquè sinó no us podrem pagar», els vam avisar. Els col·lectius no es van mostrar sorpresos, però no els va agradar el que els hi anunciàvem. El següent pas va ser signar els convenis. El que va suposar més treball va ser el firmar amb els metges perquè volíem tenir més control real sobre la seva activitat i més poder per prendre decisions. Tot i que el conveni no va arribar fins als extrems que ens haurien agradat, sí que vam posar sobre la taula elements per començar a tenir més control. Un dels canvis és que quan hi ha divergències a la comissió de seguiment, si no hi ha acord, la CASS passa a tenir el poder per prendre decisions. Fins ara, si no hi havia acord, quedava bloquejat. També es va anunciar que hi hauria controls sobre els metges i que la CASS mesuraria i facilitaria mensualment dades d'avaluació. En resum, cada mes els metges són informats que quin és el seu consum mèdic, el consum que generen quan fan les seves consultes i com estan situats respecte a la mitja de tots els metges i els de la seva pròpia especialitat.

–¿I que se'n desprèn d'aquests controls?

–Encara és d'hora, però a final d'aquest mes ja tindrem evidències sobre si el col·lectiu ens està ajudant o no en aquesta política de racionalitzar la despesa.

–¿Però la tendència diu que s'aconseguirà?

–Pensem que sí. Tampoc vull avançar dades, però veiem que en general la sensació és d'una certa contenció. Tot i que també està clar que la població està baixant. I per tant s'ha de valorar si l'estalvi és conseqüència de la dinàmica de refredament econòmic del país o de l'esforç per part del sistema sanitari.

–Per la seva part, els metges volien més control de la despesa als centres forans...

–Sé que el Ministeri s'està plantejant una política sanitària global diferent. S'ha de veure si els convenis que hi ha actualment amb els centres de fora d'Andorra s'han de mantenir tots, si s'han de modificar... La premissa serà que allò que nosaltres exigim als nostres metges del país s'exigirà també amb els de fora que vulguin tenir conveni amb la CASS. És a dir, un centre de fora estarà sota el control i haurà de complir els mateixos requisits que els d'aquí. També s'hi inclou en tot això els que s'instal·lin arran de l'obertura.

–¿Com està el treball per a reformar la llei de la CASS?

–A l'abril el consell d'administració va fer arribar un document al Govern. Es tracta d'un text amb el que els membres pensem que hauria d'anar dins la futura llei de la CASS. S'enumeren 78 mesures, totes o una part seran les que tindrà la nova llei, sempre pensant en la viabilitat del sistema. Són mesures de racionalització, de contenció, pensant en poder fer front a les jubilacions i a la sanitat del país.

–¿No pot avançar algunes mesures? ¿Allargar l'edat jubilació seria una d'elles?

–Aquesta és una, però n'hi ha més. Tot el que puguis imaginar hi és. Ens ha ajudat que moltes d'elles les estan aplicant països veïns, perquè la gent veu que no som especialment dolents sinó que havíem anunciat de manera realista coses que passarien: No tots els fàrmacs es poden pagar, i s'ha de controlar els metges perquè no sobredimensionin el seu consum. És que no hi ha altre remei.

–¿Hi haurà més mesures abans de la modificació de la llei de la CASS?

–No, la llei la tenim a tres mesos vista. No crec pas que es faci cap mesura urgent.

–¿Què ha passat amb els fisioterapeutes? ¿Tant ha baixat la demanda? ¿I les queixes?

–El que ha passat és que tradicionalment, quan el metge donava sessions de fisioteràpia, des de la CASS sempre dèiem que sí. Però ara, el que es fa és que la primera vegada no ens ho plantegem, és a dir, si necessita deu sessions diem «ok», però a la renovació de les sessions fem venir la persona per a veure-la. Això provoca que el metge s'ho pensi més a l'hora de receptar la segona sessió. I el propi malalt, si ha de venir a la CASS, potser s'ho pensa dues vegades abans de demanar-li al metge 20 sessions més. Tot això ha provocat una baixada en el consum de fisioteràpia.

–¿Es pot afirmar que el reeemborsament per medicaments i visites està caient?

–Està caient però no sabem si cau perquè hi ha medicaments que han sortit de la llista, perquè n'hi ha que ara es paguen més, perquè hi ha menys població o perquè els metges només estan receptant estrictament el necessari. El següent pas serà veure com la despesa dels metges evoluciona i així veurem quina part de l'estalvi correspon a la seva política de conscienciació i quina correspon a decisions purament legislatives. No m'atreveixo a dir que hi hagi èxit en el sentit que els metges estiguin receptant menys. Hem de donar uns mesos per avaluar els metges des de la nova etapa. Tot i que haurem de tenir en compte que no es pot fer una relació exacta entre la baixada de la població i la baixada de la despesa. Perquè, ¿qui marxa? Marxen els solters i els joves. És a dir, els que tenen menys consum mèdic. Marxa una part de la població especialment sana. No es pot afirmar de manera taxativa, per tant, cap opció.

–¿Treballeu ja en el pressupost del 2013?

–Estem en procés d'elaborar-lo perquè el Govern ens colla molt, el vol ja. En qualsevol cas estarem per sota els 40 milions de dèficit del 2012. Estarem sobre els trenta poc. I això sense tenir en compte l'aplicació de la llei. El lògic seria que al 2013, quan entri en vigor la nova llei i les seves mesures, aquesta faci que el pressupost es pugui assolir i fins i tot acabar per sota. Per tant podríem anar-nos als vint-i-poc de dèficit.

–¿En resum, estem millor que fa un any?

–Jo penso que sí. En un any hem vist que la branca general la podem gestionar. Mentre que la branca jubilació la tenim sota vigilància, però segueix sent un gran problema. Veurem quines mesures prendrem els propers mesos per a millorar-la.

Per a més informació consulti l'edició en paper.