• El combinat tricolor domina els primers vint minuts però acaba sotmès a un rival tampoc gaire brillant

IVÁN MOURE
ANDORRA LA VELLA

Adri (23) refusa una pilota pressionat per Zsalai i recolzat per Emili (5), en l'Andorra-Hongria a l'Estadi Comunal. Foto: REUTERS

El primer partit del Premundial prometia molt per a la selecció. Andorra rebia Hongria, un equip minvat per les baixes, i en l’ambient es palpava cert optimisme al respecte. Tot i que la tricolor és la 199 del rànquing FIFA i el combinat que dirigeix Sandor Egervari és el 37 la sensació al Principat era que es podia tornar a puntuar set anys després i els primers minuts van convidar a l’optimisme però amb el pas dels minuts la realitat va anar posant la tricolor al seu lloc. Hongria tampoc no va brillar tant com per sortir de l’Estadi Comunal amb una maneta i tres punts al sarró, però diferents detalls expliquen el 0-5 final.
Andorra va començar posant el metrònom a un ritme vertiginós. Forta pressió en la línia de tres quarts per evitar que la mecànica del mig del camp hongarès  s’activés. Val a dir que a curt termini semblava un èxit total ja que en set minuts ja havia disposat de dues ocasions i Hongria encara no havia estat capaç de sortir del seu mig del camp amb la pilota controlada. Quan ho va aconseguir, però, no va perdonar. Dzsudzsak la va posar al punt de penal i Juhasz va guanyar en el salt a Ildefons Lima i Marc Vales per fer el 0-1.
Com si res hagués passat el combinat de Koldo va continuar ofegant en camp contrari, com si tingués l’etiqueta de favorit. Però amb el pas dels minuts va anar perdent forces i la pressió es feia menys eficaç. Enlloc de passar a arreplegar-se va mantenir les línies avançades, cosa que cada vegada donava més facilitats al rival per amenaçar. Hongria va passar de l’impotència en els primers vint minuts a ser el dominador. No atacava, però tocava la pilota amb criteri i sense pressa, obligant als jugadors tricolors a desgastar-se sense tenir la pilota. Al final, a la mitja hora, va Vanczak va trobar un forat a l’àrea en seva banda dreta i Marc Garcia, que ja estava superat, li va fer un penal que Gera va convertir en el 0-2.
Ara sí, Andorra va decidir recular metres i Hongria, que ja tenia mitja feina feta, tampoc no va buscar més que esperar el xiulet del descans.
A la represa Andorra i amb les piles de les cames recarregades s’ho va jugar tot a una carta. De nou pressió a dalt i dues ocasions més que clares. Al minut 49 Silva no va arribar a una passada de cap d’Adri que només havia d’empènyer a la xarxa. Al 51 Ludo va buscar l’escaire amb l’exterior i no el va trobar per dos dits. Aquesta vegada, amb l’esgotament acumulat dels primers 45 minuts, la davallada va ser prematura. Al minut 53 i com en l’acció del penal, de nou la banda de Marc Garcia va deixar un forat, Koman va rebre, va centrar al segon pal i Szalai, en planxa, va fer pujar el 0-3. Andorra ja no sabia si tornar a recular o mantenir la pressió. Però sempre arribava amb dècimes de retard a les pilotes dividides i en una d’elles Marc Vales va trepitjar Korcsmar i l’àrbitre li va mostrar la segona groga.
Amb un home més la feina va ser més fàcil per a Hongria. Buscava les bandes perquè Andorra, arreplegada, hagués d’eixamplar les línies i deixar més forats pel mig. Koman era un punyal per la dreta, Dzsudzsak per la dreta. El quart, però, va arribar amb una passada en llarg de Liptak a Priskin, que va controlar dins l’àrea i va afusellar José Antonio.
Ja a prop del final el mateix Priskin es va posar la indumentària d’assistent per fer la passada de la mort que Koman va reblar a la xarxa per acabar amb una maneta que ni Hongria esperava.