• La consolidació dels murs, prioritat del pla director que es redactarà aquest curs

El jaciment de la Margineda el dia que va obrir les portes, el 21 de juny. Foto: TONY LARA

La primera temporada pública del jaciment de la Roureda de la Margineda –ja saben, les restes del castell de Sant Vicenç d'Enclar, la major fortalesa medieval mai excavada al vessant sud dels Pirineus– s'ha clausurat aquesta setmana amb un total de 250 visitants des que a finals de juny es va obrir al públic. Unes xifres aparentment modestes però que no han desanimat la propietat –Molines Patrimonis– a oferir també a la tardor la possibilitat de descobrir el jaciment in situ. Les visites s'han de concertar amb cita prèvia –al telèfon 616 007 o a qualsevol oficina de Turisme– i grups reduïts –15 persones com a màxim– però es redueix l'horari: una visita diària de dimarts a dissabte, a les 12 hores, enlloc de les dues de la temporada d'estiu.

Paral·lelament, està previst que la tècnica designada per Molines Patrimonis, el Govern i el Comú de la capital reprengui de forma immediata la redacció del pla director que determinarà les intervencions que en endavant s'han de dur a terme al jaciment: des de futures campanyes d'excavacions fins a una hipotètica museïtzació i, sobretot, com es finançarà tot aquest desplegament. De moment, l'únic que ha transcendit és que la propietat considera prioritària la consolidació dels murs, a causa de la seva «fragilitat i vulnerabilitat davant de la climatologia i la intempèrie». Val a dir que des de la primera campanya arqueològica, el 2007, Molines Patrimonis ha invertit en el jaciment prop de 800.000 euros, xifra a la qual cal afegir-hi la subvenció de 10.000 euros que el Govern va atorgar el 2010 precisament per a la consolidació dels murs. El jaciment, que fa 1.500 metres quadrats de superfície i en què s'han exhumat peces datades a l'Edat del Bronze –entre el 2200 i el 1600 abans de Crist– no han deixat de deparar sorpreses: l'última, la identificació de les restes amb el fins ara desaparegut castell de sant Vicenç, aixecat per Arnau de Castellbò a partir del 1190.

Per a més informació consulti l'edició en paper.