• La secció ?Cultura i Història' s'acosta a la vida que ha marcat el paisatge i els pobles

Les falles d'Isil Foto: ACN / MARTA LLUVICH

La secció Cultura i Història del web del Parc Natural de l'Alt Pirineu, elaborada amb l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, conté una completa descripció dels principals elements que componen el patrimoni cultural del Parc. Aquest apartat descobreix l'extens patrimoni construït que explica i permet acostar-se als tipus de vida que ha marcat la personalitat del paisatge, els pobles i la gent. A través de les diferents pàgines de la secció es pot conèixer des de la xarxa de camins, els ponts i palanques, els elements constructius de les bordes i tot tipus de construccions agrícoles i ramaderes, fins a un tipus d'indústria avui dia obsoleta i les construccions militars més recents.

També es fa una ullada al patrimoni immaterial i es recullen aspectes com els coneixements ecològics i tradicionals, la toponímia, els aplecs i el calendari festiu, entre altres detalls d'aquest tipus de patrimoni que es transmet de generació en generació.

Els carrers –com també se'n diu als camins–, molts empedrats i sovint amb llargs trams de marge construït a banda i banda, són la xarxa viària que uneix tots els elements del paisatge del Parc. Les pedres del paviment disposades en el sentit perpendicular al de la marxa, els batents, servien per facilitar el pas d'animals, especialment quan aquests anaven carregats. Els marges acostumen a estar rematats per una darrera filada de pedres disposades verticalment, en crestera. La crestera té la funció de dificultar que el bestiar que passi pel camí pugui sortir-ne fàcilment. Igualment ajuda a fondre la neu i fer així més ràpidament visible el camí.

Les bordes són els elements patrimonials construïts més evidents del Parc Natural, i es calcula que n'hi ha com a mínim unes 400 en tot el Parc. Encara en queden en un relatiu bon estat, amb ús ramader habitual o esporàdic, i de vegades formen petits nuclis com a Nibrós (Vall de Cardós) o Civís (Vall de Santa Magdalena). Tenen un alt valor etnogràfic, ja que estaven lligades a una forma de vida.

Les bordes són edificis associats directament a l'agricultura i la ramaderia, que es poden trobar aïllats o en grup. Servien de punt intermedi entre els pobles i les zones altes, permetent així utilitzar més recursos del territori. Però la tipologia bàsica responia a una doble necessitat: per una banda, el refugi per al bestiar (la quadra) i l'emmagatzematge in situ de l'herba i la palla (el paller), i per l'altra, l'habitatge.

Els carrerons sovint menen a altres estructures agrícoles, més petites però no per això menys útils i enginyoses. Les trobem dins les antigues zones de conreu: sèquies, marges i murs de límits, cabanes de tros o de marge o forats de trumfes.

Pel que fa a les estructures ramaderes a muntanya destaca les munyideres, cabanes i llobateres.

Estructures militars / Arreu del Parc, en zones elevades i amb bona visibilitat, i també en zones baixes, es troben estructures militars fetes durant la Guerra Civil o en el període de postguerra. Durant el període en què el front va estar fixat al Pallars, en alguns llocs hi va haver combats, de vegades molt durs, com a la zona de Baladredo (Llavorsí). En altres s'hi van instal·lar campaments militars, llocs de vigilància, búnquers, trinxeres o barracons.

Són fàcils de veure també els búnquers, els nius de metralladora, els pous de tirador i d'altres estructures construïdes a partir de 1948. Estaven pensades per aturar una hipotètica invasió que entrés pel Pirineu, que no es va produir mai. Algunes d'aquestes estructures es poden visitar a la Mollera d'Escalarre (La Guingueta d'Àneu) o al voltant del mirador de la Collada de Conflent (Os de Civís).

En fer un recorregut pels pobles que envolten i donen vida al Parc, a cadascun s'hi pot veure l'església corresponent. Ja siguin romàniques o barroques, situades als afores del nucli o a l'interior, aquest edificis són una de les característiques comunes de totes les poblacions. Les construccions religioses, però, no van romandre només en les òrbites dels pobles o vinculades a ells. En algunes èpoques, la devoció va ser suficient per erigir temples, més grans o més xics, a diferents indrets de la muntanya. Destaquen Sant Pere del Burgal o santuaris com Sant Joan de l'Erm o Santa Maria d'Arboló. Hi ha també petites ermites situades en llocs estratègics, com ara Sant Beado o Santa Magdalena de la Ribalera. I es dóna el cas també de nuclis de bordes que tenen capella pròpia, com ara les bordes de Virós, Biuse o Conflent.

El patrimoni immaterial del Parc Natural de l'Alt Pirineu és molt extens, i inclou com a mínim els elements següents: els coneixements ecològics tradicionals, la toponímia, les varietats lingüístiques locals o els aplecs populars, informa l'ACN.

Així mateix, també hi ha indrets o fins i tot elements del Parc amb un elevat valor simbòlic o emblemàtic. El més destacat és la Pica d'Estats (3.143 m). En relació amb el medi natural destaquen especialment les festes relacionades amb el bosc i el foc, com les baixades de falles que tenen lloc pel solstici d'estiu, la nit de Sant Joan, a Isil i a Alins.

Per a més informació consulti l'edició en paper.