• Límits publica per primera vegada en català 'Niki,història d'una gossa', l'obra mestra del desaparegut escriptor hongarès
• Va ser un dels portaveus de l'aixecament antiestalinista de Budapest, el 1956, i va acabar a la presó

L'hongarès Tibor Déry, que Límits publica per primera vegada en català.

Foto: EL PERIÒDIC

Tardor relativament calenta al sector editorial: ahir s'enfilava fins aquestes pàgines Patricia W. Grey, l'última ploma sorgida en aquest racó de món, amb Death Has A Thousand Doors, la primera novel·la de l'escriptora australiana finacasda a Engordany. I avui és el torn de Limits, que sembla haver recuperat el pols després d'uns cursos en stand by –el 2011 va ressuscitar amb La foscor visible, de William Styron– i que estrena l'any literari amb novetat als aparadors: Niki, història d'una gossa, de l'escriptor hongarès Tibor Déry (Budapest, 1894-1977). Paisà, per tant, del nostre Pepe Csoka, l'època gloriosa del Honved, el Fernecvaros i quasi coetani dels Puskas, Czibor i Kocsis... ¡Ah, quina aroma de cuir humit i de camp de terra!

Però aquesta és una altra història i avui veníem a parlar de Déry, paisà també de Sandor Marai però, a diferència d'aquest, probablement un dels escriptors més desconeguts per al lector de parla catalana, per primera vegada traduït ara la nostra llengua. Desconegut, invisible i quasi secret. I això que va ser tota una celebritat a l'Europa dels anys 50 i 60, encarnació de l'intel·lectual refractari que abandona progressivament la causa comunista –o millor dit, estalinista–, acaba convertint-se en un dels portaveus de l'aixecament antisoviètic que va sacsejar Hongria el novembre del 1956, i que quan les coses tornen a la normalitat –és immediatament represaliat i condemnat a nou anys de reclusió. El dissident quasi perfecte, vaja, a l'altura de Solsenitsyn i Sajarov, si no fos per la mena d'entesa amb el règim, que el va perdonar al cap d'un any i que li va permetre reprendre l'activitat creativa a canvi d'un pacte de n agressió i que fins i tot el va promoure, fronteres enllà, com la cara amable de l'altra Hongria. En fi, que Límits en rescata ara en una traducció directa que firmen Dóra Bakucz i Montserrat Bayà una novel·la curta –el que els francesos, sempre tan cursis, en diuen nouvelle– publicada inicialment el 1956 i que retrata precisament l'estat de misèria moral en què sobrevivia l'hongarès del carrer sota el règim estalinista als anys 40 i 50.

Ho fa a través dels ulls de Niki, la gossa del títol, adoptada malgrat les reticències inicials per Janos Ancsa i senyora, la caiguda en desgràcia dels quals encarna la sordidesa i la misèria moral del règim i de les seves víctimes –tots els ciutadans que va tenir la mala sort d'anar a caure sota la fèrul·la estalinista. Com que una imatge val més que mil paraules, aquí va el delirant diàleg entre swiftià i surrealista amb què conclou la novel·la i que en dóna perfectament el to: «¿Ja saps per què et van empresonar?», li demana la dona. «No, no ho sé», diu l'enginyer. «¿I tampoc no saps per què t'han deixat anar?» «No», diu l'enginyer. «No m'ho han dit». Vaja, que el pobre Vacsa va tastar amb uns mesos d'antelació la medicina que el règim aplicava als desafectes, i que el mateix Déry provaria el 1957. Val a dir que, a diferència de l'antiheroi de la novel·la, a l'autor el pas per la presó li va reportar celebritat i simpaties quasi universal –sobretot en aquest costat del Teló d'Acer, és clar. El llibre, s'ha dit més amunt, ja és a les llibreries. El lector a qui li sàpiga a poc, ho pot provar amb La frase inacabada (1947) la novel·la de tall realista amb què es va fer un nom al panteó hongarès i que està traduïda al castellà.

Per a més informació consulti l'edició en paper.