• Els finalistes defensen a partir de divendres els projectes; el comissariat decidirà abans del 14 de setembre

L'artista plàstic Javier Balmaceda. Foto: EL PERIÒDIC D'ANDORRA

Aquí van, per rigorós ordre alfabètic: Javier Balmaceda, Nerea Aixàs, Samantha Bosque, Sílvia Guillem, Roger Mas i Fiona Morrison. D'entre aquests sis noms sortirà l'artista (o els artistes) amb què Andorra participarà a la 55a edició de la Biennal de Venècia. Ja saben, la més important de les fires d'art contemporani que es fan i es desfan (amb el permís de Kassel). Són els supervivents de la primera selecció, que va tenir lloc el juny i que va deixar fora de la carrera veneciana els altres 16 artistes que havien presentat el reglamentari avantprojecte. Tots sis desfilaran a partir de divendres davant del tribunal que ha de jutjar la maqueta, amb el comissari, Henri Perier, al capdavant; si es compleix el calendari previst, el veredicte se sabrà abans del 14 de setembre, i l'agraciat (o els agraciats) disposaran de quatre mesos, fins al 15 de gener, per passar de les paraules als fets, executar el projecte i plantar-se el maig del 2013 a San Samuele. Perquè l'església té totes les butlletes –i una partida de 100.000 euros reservada al pressupost en curs: no oblidem que el pagano de tot plegat és el ministeri de Cultura– per repetir com a seu del pavelló andorrà.

Fins aquí, el calendari, la (diguem-ne) intendència de la segona aventura a la Biennal. Però l'important, el que li ha de donar sentit (o treure-se'l) són els artistes. I la mitja dotzena de noms que concorren en aquesta edició auguren un gir

decididament conceptual (respecte als pioners, Helerna Guàrdia i Francisco Sánchez), amb un clar predomini de la instal·lació i el gran format. Quatre dels candidats –Mas, Aixàs, Morrison i Balmaceda– corresponen a artistes de llarga i consolidada trajectòria. Els dos primers són habituals dels saraus artístics del país: Aixàs s'ha prodigat sobretot en l'escultura pública –seu és el Cub de ferro que amenitza la rotonda de l'avinguda de Tarragona de la capital–, i Mas ha consagrat les últimes temporades a destil·lar el projecte amb què aspira a anar a Venècia: un puzzle de radiografies unides fins a conformar un cos humà i disposades sobre un taüt il·luminat. Sona inquietant –i probablement ho és– però un tastet del que serà ja s'ha pogut veure a UdArt i a la Mostra del Govern.

Exòtics i ‘desapareguts' / Per a Morrison, una de les nostres exiliades de luxe, Venècia suposa una oportunitat de tornar a treballar al país, on no exposa des de fa un decenni llarg, i de fer-ho a més en el videoart, una de les modalitats amb més ganxo en el panorama de l'art contemporani i –a la vegada– més negligides a casa nostra. I hem deixat per al final d'aquest bloc el cas Balmaceda, que va explotar fa més d'un decenni –recordi el lector Avui tot no m'és ja indiferent, l'espectacular, impactant bastida construïda amb ossos, glups, amb què va participar als Tallers del 2001– quasi desaparegut des d'aleshores i per a qui la Biennal pot significar el revulsiu per retrobar-se –o perquè el retrobem. La nota diguem-ne exòtica dels candidats a Venècia 2.0 la posen per anar acabant Samantha Bosque i Sílvia Guillem. La primera, pintora de llarga trajectòria però amb escassa presència a les galeries nacionals, hi posa el toc més o menys figuratiu, mentre que la gravadora Guillem –triple guanyadora del premi Sergi Mas– encarna el salt a la primera línia del panorama artístic de la generació de creadors nascuts al tombant del 1990.

L'última paraula, ja s'ha dit, la tindrà el comissariat, que al costat de Perier completen els historiadors Francesc Rodríguez i Ruth Casabella, així com el crític Ermengol Puig. Convé recordar, per anar-se fent a la idea, que el mateix comissari ja va donar en la presentació pública, el març passat, unes pistes del que té entre cella i cella per al pavelló andorrà: un còctel en què els ingredients fonamentals han de ser el concepte i l'efecte. Per dir-ho amb les seves paraules exactes: «A la Biennal hi hem de presentar obres de gran impacte visual, que combinin l'espectacularitat amb la capacitat de l'artista per defensar intel·lectualment el projecte». Dos criteris als quals, va dir, quedava supeditat tota la resta –inclòs el currículum, «important però no decisiu». Arriba l'hora de les travesses, i es fa francament difícil avançar un resultat. La solució, el 14 de setembre.

MÉS NOTICIES: Nerea Aixàs, finalista al concurs de la Biennal de Venècia

Per a més informació consulti l'edició en paper.