• Les produccions anglosaxones i europees dominen la primera cartellera de la Llacuna

INFOGRAFIA: EL PERIÒDIC

Any de mudança, any de bonança. Els programadors del Cineclub de les Valls volen que la dita es compleixi. Així que per a aquesta tardor, amb el trasllat obligat a la sala d'actes de la Llacuna a causa de la reforma del Teatre Comunal, han confeccionat una cartellera que aposta sense embuts pels valors segurs –ras i curt: ficció amb ADN occidental– i que deixa de banda (provisionalment) la tan benintencionada com (sovint) arriscada dèria per les cinematografies diguem-ne exòtiques. És una opció. I no passa res perquè per una vegada les pel·lícules europees –i encara més, anglosaxones– amb certa vocació comercial hi siguin (molt) majoritàries. Amb la reglamentària excursió argentina –l'inevitable Ricardo Darín, ànima d'Elefante blanco–, i les no menys habituals finestres obertes al vesper de l'Orient Mitjà –en aquesta ocasió, de la mà de l'última pel·lícula de directora francolibanesa Nadine Labaky, Et maintenant, on va où?– i també a l'Extrem Orient, per una vegada no a la cinematografia xinesa –nineta dels ulls de la crítica hard occidental– sinó a la japonesa: els honors els farà Hirokazu Koreeda, el més francès (per literari) dels directors nipons, amb Kiseki (I Wish, segons el títol anglès). Res a veure, comprendrà el lector, amb Diplomat Kuroda, aquella mena de –ejem– Bond a la japonesa que es va rodar dos anys enrere en aquest racó de món i de la qual mai més no se n'ha sabut res. I això que el Govern de l'època va assegurar que en portaria una còpia. Res de res.

Fins aquí, la dosi exòtica del trimestre. Com és habitual, també hi haurà noms relativament mediàtics. Darín de banda, el cap de cartell ha de ser ex aequo per als directors Wes Anderson i Robert Guédiguian, i per a l'actor Rupert Everett. Comencem per aquest últim, que compareixerà a la Llacuna –és un dir– amb Hysteria. Atenció en aquesta comèdia històrica dirigida amb l'inconfusible toc british per Tanya Wexler, i que toca –perdonin la gràcia– un episodi ben curiós: la invenció del vibrador elèctric, pel que es veu panacea per a la –perdonin les senyores– histèria femenina. Del nord-americà Anderson projecta el cineclub Moonrise Kingdom, drama d'iniciació a compte de dos adolescents que, a la Nova Anglaterra quasi idíl·lica dels anys 60, abandonen família i amics per viure el seu amor primaveral. Atenció a la banda sonora. I Guédiguian, paradigma del cineasta d'esquerres i compromès –el recordaran per Marius et Jeanette i Le promeneur du Champs-de-Mars– ens n'arriba Les neiges du Kilimanjaro, drama social amb l'atur i la conflictivitat laboral com a espoleta narrativa. L'altra dosi francesa de la temporada serà Les femmes du 6ème étage, penúltim llargmetratge del realitzador Philippe Le Guay (L'année Juliette, Du jour au lendemain) que es fixa aquí en la immigració espanyola al París dels anys 60.

Més noms: el de l'emergent actor alemany Michael Fassbender, protagonista d'un duríssim drama (Shame, dirigit pel britànic Steve McQueen) sobre l'addició al sexe d'un home en la mitjana edat. Glups. Per anar acabant, dues rareses amb metàfora incorporada –la britànica Tyrannosaur, debut rere la càmera de l'actor Paddy Considine amb què el 2011 va arrasar a Sundance, i la nord-americana Take Shelter, de Jeff Nichols, i The Guard, comèdia negra amb patum a dintre (Don Cheadle) i el blockbuster irlandès del 2011. El que deia Eugeni D'Ors: els experiments, amb graciosa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.