• L'escaldenca Patricia W. Grey debuta en la ficció amb un ?thriller' ambientat a l'Andorra dels anys 90 H ?Death Has A Thousand Doors' va ser finalista del premi Proverse del 2010

La novel·lista Patricia W. Grey, amb el seu primer fill literari Foto: ÀLEX LARA

Setmanes enrere ensenyava per aquestes pàgines la poteta Paulo Smith, aquell improbable poli andorranet que l'escriptor gal·lès Andrew Murdoch s'ha tret de la màniga (literària) a The Andorra Conspiracy. Doncs al tal Paulo –i de passada, ja que en parlem, a Àlex Samsó, i a Andreu Boix, els altres guripes AND de ficció– els ha sortit col·lega nou. Respon també a un nom com a mínim curiós –Juan-Antonio, amb guió– i és un dels protagonistes (secundaris, això sí) de Death Has A Thousand Doors, el debut novel·lístic de l'escaldenca Patricia W. Grey (Perth, Austràlia, 1951) amb què el 2010 es va proclamar finalista del premi Proverse. Tornarem de seguida a Juan-Antonio i a Grey, però detinguem-nos un moment en aquest premi Proverse instaurat el 2009 per Gillian i Verner Bickley amb l'objectiu de descobrir obres inèdites de qualsevol gènere –en anglès, ep– que s'entrega cada primavera a Hong Kong –han llegit bé: a Hong Kong– però que es decideix a Ordino, on el jurat delibera reglamentàriament durant una setmana. Ja que en parlem, ahir mateix els Bickley van anunciar els nom dels finalistes ddel 2012, i aquí van: Sophia Liu, amb Shimmering Sea (Hong Kong), Laura Solomon, amb Vera Pagpie (Nova Zelanda), Laurence Grey, amb Odds and Sods (Gran Bretanya), Patricia Laverne Glinton, amb Chasing Light (Bahamas), Penelope Trmayne, amb From the Vineyard (Anglaterra) i Brigit Linder, amb Shadows in deferment (Alemanya).

Queden dits. Però tornem a Death has a thousand doors, ambientada a l'Andorra de mitjans 90 i en què Jane Burns, filla casualment de Perth, aterra a Andorra per fer-se càrrec –quina sort tenen alguns australians– d'una herència familiar i, de passada, deixar enrere els problemes amb l'alcohol i retrobar-hi la germaneta, una tal Pearl. Amb la mala sort que Pearl ha desaparegut sense deixar rastre –a part d'un sonat idil·li amb, atenció novament al nom, Fernando Ribero-López, prominent polític amb aspiracions a cap de Govern i per tant hipotètic rival de... ¡Marc Forné! Així que ja tenim Jane empaitant la germana, amb l'ajuda del fidel –¿o no?– policia Juan-Antonio. Hi ha pel mig un assassinat (com a mínim), els reglamentaris contrabandistes (de tabac), i al·lusions als obscurs orígens de la fortuna familiar, que es remunten als anys de la Segona Guerra Mundial: ja saben, els passador i tota la pesca...

Diu Grey, en fi, que la seva intenció en escriure-la era plasmar les mateixes sensacions (d'estranyesa) que va tenir en instal·lar-se el 1996 a Ordino, i que la idea per a la novel·la li va sorgir ara fa un decenni a partir d'una notícia del diari: una ciutadana francesa havia desaparegut de l'hotel i no va ser trobada (morta, glups) fins al cap d'un any, i a l'altre costat del Pas de la Casa. L argument de Death Has... segueix, ja es veu, els cànons de la novel·la negra i ofereix –aquí rau el principal interès, diu Albert Villaró– una mirada absolutament exògena de l'Andorra contemporània. Allò que canten els Manel –«Dona estrangera, ¿com em veuen els teus ulls?»–però aplicat aquí a tot un país: el nostre. De passada ens descobreix una nova autora de casa, amb un periple vital tan novel·lesc –com a mínim– com el de les seves criatures de ficció i a l'alçada dels seus orígens anglosaxons: filla de britànic nascut a l'Índia, pionera –atenció– del cultiu de perles a Broome (Austràlia Occidental) i jubilada a Engordany. ¡Quina raça! H

Per a més informació consulti l'edició en paper.