• Les planxes de ?1968', del murcià Juan Álvarez, recalen l'octubre al Museu del Còmic

"1968: un año de rombos", de Juan Álvarez. A la galeria la portada del Jordi Longarón per la col·lecció "Hazañas Bélicas" reeditada ara per Glénat. Foto: JUAN ÁLVAREZ / JORDI LONGARÓN

S'apunti l'aficionat a la historieta aquest títol –1968: un año de rombos– i el nom de l'autor –el murcià Juan Álvarez (1960). Perquè en sentiran a parlar en breu, brevíssim temps. Ho augura Joan Pieras, l'ànima del Museu del Còmic, i als oracles convé fer-los confiança, quan obren la boca, perquè rarament s'equivoquen. La qüestió és que 1968 acaba tot just de sortir del forn –a Madrid es presenta a finals de mes– i el 12 d'octubre, just l'endemà del bateig a l'FNAC de Barcelona, recalaran a la Closeta la quarantena de planxes originals d'un àlbum cridat a convertir-se –vaticinen els crítics, amb Pieras al capdavant– en la revelació de la temporada comiquera a l'espanyola. Amb una línia clara, claríssima, un rigorós blanc i negre, una mirada empàtica a la realitat que hi retrata, un polsim de nostàlgia i un to marcadament autobiogràfic, Álvarez –el pare de Los Mendrugos d'El Jueves– ha confeccionat un particular fresc de l'any de la revolució: però no des de les llambordes privilegiades de París, sinó des dels carpetovetònics carrers de terra de Mula, la localitat murciana on transcorrien els estius de la infància de l'autor i on casualment situa el despertar a la vida de Juanito, el protagonista de la quarantena d'episodis autoconclusius –una per pàgina– que conformen l'àlbum. Juanito és un xaval de vuit anys i mirada permanentment fascinada per les meravelles que aquell estiu revolucionari li depara: des de les reglamentàries col·leccions de fòssils plistocènics fins al primer Tintín –Los cigarros del Faraón, que li despertarà, es veia venir, la vocació de dibuixant–, armat amb els també reglamentaris pantalons curts i el sempitern tirachinas. I com a teló de fons, l'aparell de televisió, amb els rombs i la UHF, que començava a colonitzar les cases espanyoles –i andorranes– amb programes com Los Chiripitifláuticos. Una mena d'híbrid entre Tom Sawyer i Paracuellos, que no són mals pares artístics, per al que Pieras ven com el nou Paco Roca de la historieta espanyola.

Això serà, ja s'ha dit, el 12 d'octubre al Museu del Còmic, en la penúltima exposició de la temporada; l'última, ho recordarà el lector, el desembre i consagrada a la Història d'Andorra de Jordi Planellas. Mentrestant, pot matar el cuquet amb l'estupenda col·lecció de portades que s'exposa a la Closeta fins al 27 de setembre, i començar a salivar amb el cartell de la pròxima edició del Saló del Còmic. Una primícia, només: el primer nom quasi, quasi confirmat és el de Jordi Longarón, portadista mític d'Hazañas Bélicas, una més que probable lectura de Juanito Álvarez i una magadela proustiana recuperada ara per Glénat en una estupenda reedició. ¿Promet o no promet, el saló?

Per a més informació consulti l'edició en paper.