• La selecció suma en l'amistós la primera victòria amb el tècnic andorrà

Cabinho abraça Llamas després del primer gol, ahir al Prat Gran. Foto: TONY LARA

La mà de Xavier De la Rosa fa temps que es veu. Primer en el FC Andorra, i després a cavall amb la selecció, i ara només a una absoluta en què la intensitat durant els 40 minuts de partit és el segell d'identitat. Això va fer que ahir Andorra guanyés amb claredat Gal·les 2-1 en el primer dels dos amistosos (el segon, avui a les 20.30h) que es disputen al Prat Gran d'Escaldes-Engordany. Primer triomf del tècnic com a seleccionador.

El combinat va tenir el control perquè el que es veia a la pista era un equip superior. La feina s'havia de fer com calia, i això implicava intensitat, lluitar cada pilota, córrer i córrer, baixar, recuperar, forçar la màquina sempre. Marca De la Rosa.

El tècnic va plantejar el partit a guanyar, donant minuts a alguns dels nous valors –no a tots– però sense regalar res, i així el domini es va reflectir als quatre minuts quan Nacho Llamas, que debutava d'internacional, va marcar el primer gol. Gal·les gairebé no oferia res. Era un equip bombarder però sense massa pòlvora, i amb aquest plantejament Andorra semblava ben posicionada per defensar-se i, sobretot, per buscar la velocitat i la qualitat de jugadors com Llamas, Cabinho o Jorge Dias, que segueix mantenint un envejable estat de forma.

Amb la victòria mínima va acabar la primera meitat, i en la segona la selecció va posar una marxa més per buscar el segon. Però sota pals Gal·les va posar el suplent Dafydd Jones, que va aturar fins a cinc tirs gairebé consecutius, forts i col·locats, repartits entre Jona, Cabinho i Llamas. Amb tot, les seves aturades no van minvar la intensitat mental i física dels locals, i el gol es buscava amb insistència, mentre que les armes visitants es resumien en buscar espais buits on no hi havia i sense gaire sensació de perill ni mobilitat per part dels jugadors.

Així, si Jones havia estat el millor del seu equip en la segona meitat, va acabar amb aquesta etiqueta quan en el 33 va agafar una pilota amb les mans i amb el genoll aixecat colpejant el pit de Barbosa. Penal claríssim, amb groga inclosa, que Llamas va transformar. L'errada en el 37 d'Aitor Rubio en ficar-se dins de la porteria amb la pilota quan semblava que la tenia controlada, va quedar en una anècdota.

Per a més informació consulti l'edició en paper.