El delegat de l'Ensenyament Francès a Andorra, Michel Maginot, a la seu de la Delegació a la Baixada del Molí. Foto: TONY LARA

El delegat de l'Ensenyament Francès a Andorra, Michel Maginot anuncia que l'última revisió del text del Conveni en matèria d'ensenyament entre la República i el Principat es farà el proper gener. Maginot explica que tot i que es faran diferents propostes tant a les autoritats franceses com a les andorranes, no s'espera cap canvi major. Així, el cas d'Andorra únic al món per a la República Francesa continuarà sent l'excepció.

–¿L'any que ve es renova el Conveni d'Educació, preveuen canvis importants en el text?

–Hi hauran canvis però no hi haurà cap canvi major ni de fons. Alguns articles poden canviar però el Conveni es renovarà, al menys fins el 2023 i l'ensenyament francès a Andorra continuarà depenen del Ministèri de l'Educació Nacional.

–¿En relació a França, el cas d'Andorra és únic al món?

–Si perquè en altres països del món, l'ensenyament francès a l'estranger no depèn del Ministeri de l'Educació Nacional però del Ministeri d'Afers Exteriors. És un ensenyament públic en quant al pla d'estudis però la major part del temps, no és gratuït.

–¿Tinc entès que hi va haver algun canvi els últims anys?

–Fa uns anys, Sarkozy va decidir durant el seu mandat que l'ensenyament francès a l'estranger seria gratuit per als alumnes del Collège, però el Lycée és de pagament. I tot i així, l'ensenyament que en principi és gratuït, no ho és. Tot depèn de les situacions locals, perquè després hi ha coses que són obligatòries en els programes escolars que cal pagar. En canvi, a Andorra l'ensenyament francès és totalment gratuït.

–¿I aquest tracte preferent de França cap a Andorra no posa cap problema en un context de crisi com el que travessa França i tot Europa?

–No perquè el Lycée Comte de Foix representa un petit pressupost que fa part de l'ajuda que França presta a Andorra, de la que un dels Coprínceps és el president de la República Francesa.

–¿Així la inversió es justifica pels lligams històrics?

–Pels lligams històrics però també pels alumnes andorrans que cursen els estudis superiors a França. Això és molt important. Si són nombrosos justifiquen la inversió de l'ensenyament francès a Andorra. Estem satisfets per haver girat la situació. El 2008 només el 20% o el 25% dels alumnes anaven a França, cosa que ens podia portar a preguntar-nos perquè França invertia a Andorra si al cap i a la fi l'alumnat marxava a cursar els estudis superiors a Espanya. Tot país que fa una inversió en ensenyament espera algun retorn.

–¿I quin és aquest retorn?

–Formar els joves perquè tinguin una vida millor, un ofici o professió que estimin. És gratificant formar el jovent per al futur. Formar els joves andorrans perquè després marxessin a Espanya era una mica frustrant. A més, després són més sensibles a la cultura espanyola.

–¿Així, que els alumnes obtinguin bons resultats als examens també és important?

–I tant! França inverteix en un context difícil, sobretot en personal. Si obtenim bons resultats és encoratjador per dedicar-hi aquests i altres mitjans. Si no fos així ens preguntaríem si l'esforç que fem és necessari, però com que són bons, afavoreixen el manteniment de l'ensenyament francès que atrau les famílies andorranes.

–¿L'alumnat del sistema és andorrà?

–La majoria dels alumnes són andorrans, perquè els infants són pràcticament tots de nacionalitat andorrana. De tota manera, la justificació de l'ensenyament francès a Andorra, no ha estat mai la d'instruir joves francesos que representen menys del 10% dels alumnes escolaritzats al Lycée Comte de Foix; i el percentatge a les escoles és molt variable. A vegades no hi ha ni un sol alumne francès en una escola primària, per tant la justificació no és aquesta, sinó la tradicional presència francesa a Andorra. La Delegació de l'Ensenyament Francès és la successió de les escoles del Copríncep. I el Copríncep sempre està molt atent a l'evolució del sistema a Andorra.

–¿Com es presenta la 'rentrée'?

–Bé. Els efectius són estables amb 2.000 alumnes a primària i 1.500 al Lycée. La estabilitat és benvinguda quan la població disminueix.

–¿I en un context de retallades, els mitjans també seran bons?

–Globalment els mitjans són satisfactoris tenint en compte que França també està retallant, no hi hagut cap retallada a Andorra. Els efectius per classe permeten assegurar la bona escolaritat dels alumnes. El nombre de professors és el mateix amb un esforç suplementari al Lycée, perquè els alumnes estiguin més ben acompanyats. La millor prova d'això són els resultats que van obtenir a les últimes proves del Baccalauréat, amb el 100% d'aprovats.

–¿I perquè doncs s'ha aparcat la construcció del nou Collège?

–La construcció del nou Collège i la renovació a fons del Lycée Comte de Foix són obres d'un mateix dossier. Però la crisi econòmica a la que no escapa ni Andorra ni França, ha aturat el projecte. El Ministeri de l'Educació Nacional no té els diners que estaven pressupostats per construir el nou Collège.

–¿És la vocació del Ministeri construir escoles?

–El Ministeri construeix molt poc. A França, les comunes construeixen les escoles primàrie, els departaments els collèges i les regions els Lycées i les Universitats. Però, el Copríncep, en particular, i el Govern francès, presten una gran atenció a la situació d'Andorra i conscients de les necessitats de l'ensenyament, van decidir començar els treballs als Lycée Comte de Foix que ja té quaranta anys i necessita una renovació a fons.

Per a més informació consulti l'edició en paper.