• Jacques Rupnik alerta que la democràcia progressa allà on no s'esperava i s'estanca on semblava establerta

Jacques Rupnik durant la conferència d'ahir al Centre de Congressos. Foto: TONY LARA

Les conferències organitzades en el marc de la Universitat d'estiu van cloure ahir amb el darrer convidat a les jornades: Jacques Rupnik, historiador i politòleg encarregat de la ponència Europa enfront del desencís democràtic. Rupnik va posar en relleu que la democràcia està progressant allà on no s'esperava --posant com a exemple la Primavera Àrab, Birmania o l'oposició russa-- i s'està qüestionant allà on semblava formalment establerta --com ara els països centrals d'Europa--. La baixada de la participació electoral, la pèrdua de confiança en les institucions i en els partits polítics són símptomes d'aquest desencís democràtic que viu el continent.

Per fer front a aquest desencantament, l'historiador i politòleg planteja la possibilitat d'un federalisme europeu on la democràcia ocupi un lloc supranacional. Rupnik considera que aquesta seria la via necessària, tot i que no la veu com la més probable, al menys a curt termini. El mateix va recordar que els pioners de la construcció d'Europa compartien la idea federalista, tot i que, segons deia, es tractava d'una qüestió «impronunciable», degut al recent passat europeu. En molts països, encara ara la idea de federalisme els recorda al comunisme, com és el cas dels estats sorgits de l'antiga Yugoslavia.

Rupnik va repassar els diferents estats d'ànim pels quals han passat els defensors de la democràcia des de la caiguda del comunisme. Així, segons el ponent, l'any 1989 Europa vivia un moment de «triomfalisme», on gairebé no hi tenia cabuda cap altra alternativa a la democràcia liberal. Aquest moment va donar pas a una etapa de «voluntarisme democràtic», en que l'experiència extra-europea va demostrar que l'oposició podia precipitar la caiguda de les dictadures. Finalment, ens trobem en una «democràcia instantània», on el sistema s'imposa com a condició per ampliar el projecte europeu. El ponent va explicar com degut a la combinació d'aquests tres elements, la Unió Europea experimenta un moment de transició en el qual l'economia de mercat ha esdevingut l'objectiu que ningú gosa contradir. «Pensàvem que la construcció europea tenia un objectiu idealista, però va triar com a mitjà el mercat. Ara els mercats empenyen a la desintegració de la Unió Europea».

Crisi de lideratge / Jacques Rupnik va parlar també d'una «crisi de lideratge» a Europa. «Actualment hi ha líders respectables, però sense suficient coratge polític. Els fundadors del federalisme, en canvi eren líders valents». El conferenciant va mencionar a Merkel i Sarkozy que «malgrat ser anti-federalistes» estan promulgant una mena de federalisme sense ser-ne ben bé conscients, explicava el ponent abans de concloure que «federalisme suposa repensar la democràcia i les nostres institucions».

«Pensàvem que la construcció europea tenia un objectiu idealista, però va triar com a mitjà el mercat»

«Actualment hi ha líders respectables però sense suficient coratge polític. Els fundadors del federalisme eren valents»

Per a més informació consulti l'edició en paper.