• Hirsch analitza la pèrdua dels valors amb que es va construir l'Europa moderna

Martin Hirsch, encarregat de la ponència «Conviure en societats europees obertes». Foto: EL PERIÒDIC

La convivència en una societat europea cada vegada més marcada pels fluxes migratoris es va portar a debat ahir a l'Universitat d'estiu d'Andorra. El convidat de la ponència va ser l'Expresident de l'alt Comissionat per la Solidaritat Activa contra la Pobresa i pels Jóves de França i expresident d'Emmaüs, Martin Hirsch, un alt funcionari francès amb reconeguda experiència en projectes internacionals de lluita contra la pobresa.

Durant la ponència Conviure en societats Europees Obertes, Hirsh va parlar de la decadència dels valors amb els quals es va engegar la construcció de l'Europa posterior als dos desastres bèlics. Valors com la democràcia, la pau o la recerca de la prosperitat, o fins i tot mesures econòmiques com la fusió monetària semblaven inqüestionables i es tenia la sensació que a partir d'aquell moment tots els canvis serien en positiu. En paraules de Hirsch «Tot allò que ens semblava irreversible s'ha tornat reversible». Fins i tot certs valors que en aquell moment d'eufòria es pensava que pertanyien al passat, ara es podrien deixar veure de nou. «La manera com qualifiquem a certes minories no és tan diferent de com es tractava als jueus als anys 30». Amb declaracions com aquesta, Hirsch no pretenia oferir una visió catastrofista, sinó alertar que «l'estigmatització, la submissió o la discriminació» actual a col·lectius com l'Islam poden posar en perill el projecte europeu.

Per evitar que la situació empitjori, Hirsch creu en el poder de l'educació, sempre i quan --insistia-- sigui per a totes les capes socials. A més, plantejava la possibilitat de donar a la població, sobretot als joves, l'oportunitat de comprometre's en projectes comuns que afectin tots els ciutadans mitjançant accions concretes per respodre a situacions d'integració. En definitiva. «Conciliar els ideals dels joves amb el «principi de realitat» que s'adquireix més endavant.

Projectes optimistes / Per exemplificar aquesta idea, el ponent va explicar un projecte que va dur a terme mentre era president d'Emmaüs. L'any 2005 es va donar veu a les comunitats més vulnerables en relació a l'aprovació del Tractat de la Unió Europea. Malgrat que molts dels participants eren immigrants, sentien que Europa els havia acollit tot i les dificultats que havien passat. Parlaven de «solidaritat» i «d'acull», uns valors que, segons Hirsch, els mateixos europeus gairebé han perdut. El convidat també va parlar del problema de la protecció social. Una mesura que a Europa s'està qüestionant amb la crisi, i que en canvi es perfila com l'objectiu a curt termini en països de Sud Amèrica o Àsia, on s'està adquirint consciència de la protecció social com a condició imprescindible per a la igualtat social.

La següent ponència va anar a càrrec d'Imma Tor, que va lamentar que la crisi hagi aturat l'aprenentatge de dues llengües estrangeres a més de la materna. L'exambaixadora d'Andorra al Consell d'Europa i actualment sotsdirectora de la llengua francesa a l'Organització Internacional de la Francofonia (OIF), va abordar la diversitat lingüística a Europa, subratllant la riquesa lingüística del continent i lamentant el procés de dominació de l'anglès en els darrers anys.

Per a més informació consulti l'edició en paper.