• Les iniciatives de música al carrer s'acomiaden amb funky i percussió

Urbano Oliveira en un dels seus concerts. Foto: COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA

Dels sensuals ritmes brasilers dels Saravah als polifacètics Zipi & Zape, passant pel rock afrancesat dels Chozpareï, el tren del Cicle Músiques del Món arriba aquest vespre a l'última estació, anomenada Oriol Migue Funky Team (19 hores, plaça Coprínceps). Els andorrans Migue Guerra i Oriol Vilella acompanyats per Toni Siagi «chupi», Quino Bejar, Alex Tenas i Jimmy Jenks tenen el gust i la responsabilitat de cloure els vespres de música de la plaça Coprínceps d'Escaldes-Engordany. El Cicle Músiques del Món ha estat un viatge intens, on els seus passatgers –el públic escaldenc—han pogut assaborir cada un dels diversos estils musicals interpretats per cantants i grups de luxe. La banda Oriol Migue Funky Team clouran el cicle aquest vespre per segona vegada consecutiva amb una mostra de funky inspirada en la historia del funk, el jazz i el rock.

Els seus concerts es caracteritzen per un directe intens, on demostren el seu domini dels instruments i una visió molt particular de la música funky. A més, destaquen per la seva entrega i dedicació al públic, al qual no deixen de sorprendre amb un repertori molt variat. Les seves armes per conquistar-lo són un saxo, un teclat, una bateria, una guitarra i, no menys important, un baix, així com moltes ganes de seguir creixent en el panorama musical, dins i fora les fronteres andorranes. El grup va debutar el 2006 al mític bar musical Àngel Blau club i des d'aleshores, la formació no ha parat de tocar en diversos locals, on la seva bona acceptació els ha dut ha consolidar-se com un dels directes de referència al Principat.

La base del projecte són Migue Guerra i Oriol Vilella, ambdos amb una llarga trajectòria i amants de la improvisació. El primer ha estat membre dels grups Transit, Trio 91, Migue Full Equip i Migue Grup, i ha seguit des de sempre el rastre del Jazz fusió i del funk. Vilella ha format part d'Hysteriofunk, madretomasa i dels Fluxes de Lluís Cartes, entre d'altres.

Per a més informació consulti l'edició en paper.