• Delvaux-Stehres mira amb ulls crítics i optimistes la reforma educativa del petit estat

Mady Delvaux-Stehres, ministra d'Educació de Luxemburg durant la ponència, ahir. Foto: ÀLEX LARA

La seva experiència en el terreny i el seu convenciment de que una reforma de l'arrelat sistema educatiu és possible, l'han dut a ocupar el lloc de ministra d'Educació i Formació Professional de Luxemburg des de fa 8 anys. Mady Delvaux-Stehres defensa les seves idees amb tenacitat, sense deixar de reconèixer les «ombres» que dificulten el desenvolupament del seu projecte. Ahir va protagonitzar la ponència L'escola luxemburguesa per una societat plural, durant les jornades de la Universitat d'estiu.

«No em puc estar d'establir paral·lelismes entre els dos països [Luxemburg i Andorra]». Delvaux-Stehres es referia a l'educació trilingüe o, fins i tot quatrilingüe --si hi afegim l'anglès-- i al fet que es tracta de dos països «supervivents d'una altra espècie que han entrat de ple al present». La ministra va repassar breument els moments clau en l'evolució contemporània del seu país, dedicant especial èmfasi a l'educació. A Luxemburg, el model educatiu actual s'ha mantingut amb lleus variacions des de 1968. El petit estat no va tenir la seva pròpia universitat fins el 2003. Amb la qual cosa, els estudiants marxaven als països veïns i s'enriquien de coneixements molt diversos. Tots, excepte les famílies amb pocs recursos econòmics. Delvaux-Stehres va subratllar el caràcter públic de l'ensenyança luxemburguesa i el fet que el país no tenia escoles privades fins fa pocs anys. Mentre que abans el francès era considerat la llengua de prestigi i les classes populars s'expressaven en alemany, la situació actual atribueix caràcter oficial a les dues llengües, que conviuen amb l'idioma nacional, el luxemburguès. Les tres llengües s'ensenyen progressivament a l'escola perquè al final dels estudis els alumnes en tinguin un domini quasi natiu. Un repte que no és fàcil, donat que es tracta d'una societat on hi conviuen més de 500 nacionalitats diferents. És també un programa exigent, on els bons resultats acadèmics se solen traduir en èxit professional. No obstant el sistema té un costat «ombra» --en paraules de la ministra--.

«Champions du rédoublement» / La xifra d'alumnes que repeteixen un o dos cursos és molt elevada i l'exigència d'una educació trilingüe no sempre és fàcil per als nouvinguts, que representen un percentatge molt elevat de la població. És més, la Ministra va definir Luxemburg com els «campions del repetiment [de curs]». És per això que des del ministeri que presideix Delvaux-Stehres, s'han engegat unes reformes dividides en tres eixos d'acció: la definició d'uns objectius concrets, la modificació del sistema d'avaluació, donant més protagonisme a l'expressió oral i a l'avaluació formativa i, en tercer lloc, la redefinició de la tasca dels ensenyants. Uns reptes que la ponent va titllar de «laboriosos», malgrat que, tal i com va subratllar el moderador Carlos Lévy, no va parlar de «crisi» en cap moment.

La jornada va seguir amb una ponència no menys interessant a càrrec de Lluís Duch, doctor en antropologia i teologia, que va instar a promoure, des de l'educació, un pensament crític capaç de combatre la sobreoferta de valors que «ens ofega».

Per a més informació consulti l'edició en paper.