• El cap de Govern,Antoni Martí, subratlla que la prioritat del Govern és salvar el model social

Toni Martí i Carlos Lévy durant la inauguració, ahir. Foto: ÀLEX LARA

El cap de Govern d'Andorra, Antoni Martí, va donar ahir el tret de sortida a la 29a edició de la Universitat d'estiu, un conjunt de debats i ponències englobades sota el títol Petjades d'Europa en el món. Durant el seu discurs, Martí va posar en relleu que els andorrans han estat partícips del llegat d'Europa, un continent on l'estat del benestar --o el que seria més actual, «el capitalisme amb rostre humà»-- està en risc degut a una «crisi de valors». Així, l'Europa que havia estat el bressol del parlamentarisme es troba actualment amb uns «valors amenaçats i en retrocés». És, per tant, més necessari que mai salvar el model social europeu i, segons el cap de l'executiu, aquesta també és una prioritat per Andorra.

En un moment on el país «participa de manera més activa en la construcció europea», valors com la igualtat d'oportunitats i responsabilitats s'han de reforçar per tal que esdevinguin part del llegat europeu. És per això que, segons Martí, les accions del seu Govern es focalitzen en fer d'Andorra «un país més integrant i obert al món». Amb la qual cosa, les crisis i els reptes del vell continent també formaran part de l'agenda andorrana. El president del Govern va mencionar la reunió del Grup EFTA i la presidència del Consell d'Europa com a exemples de la voluntat del Principat de formar part en la construcció europea.

Després d'agrair especialment l'esforç de la coordinadora de les jornades, Maria Àngels Vilana, el cap de Govern va cedir el torn de paraula a Carlos Lévy, doctor en filologia clàssica i professor de llengua i literatura llatines a la Universitat de París-Sorbona.

L'any passat el tema de les jornades era la crisi. Aquest any és Europa. Aquesta correlació de conceptes ens remeten, segons Lévy, a aspectes positius i negatius de la situació actual. La connotació negativa fa referència al fet que «crisi porta el nom d'Europa». En canvi, una mirada més optimista seria que també «parlem d'Europa com si fos la llum després del túnel». Amb aquesta introducció, Lévy va donar pas a una sèrie de reflexions sobre com s'hauria d'afrontar el futur del vell continent i va puntualitzar que s'haurà «d'afavorir l'equilibri entre el que es pot demanar a Europa i el que no es pot esperar d'ella».

La conferència prevista després de l'acte inaugural va sofrir modificacions ja que Achille Mbembe, encarregat de la ponència Eleccions, multipartidisme i intervencions militars a Àfrica, no va poder assistir al Centre de Congressos degut a una malaltia. Els encarregats de substituir-lo van ser Luis Jimena Quesada, president del Comitè Europeu de Drets Socials del Consell d'Europa; Lluís Duch, Doctor en antropologia i teologia; i el mateix Carlos Lévy. Els tres ponents van donar pas a una taula rodona, on van tractar alguns aspectes econòmics de la colonització, el seu vessant estructural i antropològic, així com les seves arrels històriques, respectivament.

Els conferenciants van posar sobre la taula diversos interrogants, com ara ¿com poden conviure la igualtat entre éssers humans i la diferència històrica i cultural? O ¿com Europa ha de difondre un model de democràcia tenint en compte que el terme no apareix en la Carta Africana dels Drets Humans, ja que es considera un producte occidental? Aquestes i altres problemàtiques al voltant de la colonització europea a l'Àfrica es van poder discutir ahir en unes jornades que, recordem, estan obertes a tothom de forma gratuïta. H

Per a més informació consulti l'edició en paper.