El professor Luis Jimena Quesada, ponent de la Universitat d'Estiu. Foto: ÀLEX LARA

«La crisi econòmica és cíclica. Hem de tenir en compte que el que costa diners és recuperable. El patrimoni jurídic i social, en canvi, si no el sabem defensar, serà irrecuperable». És una de les tesis que sosté Luis Jimena Quesada, professor de dret constitucional de la Universitat de València i president del Comitè de Drets Socials del Consell d'Europa.

–Afirma que els drets socials, en temps de crisi, es poden i s'han de defensar. A la pràctica, s'estan retallant a tot Europa.

–És que es parteix d'una visió esbiaixada de la realitat, en el sentit que es diu: «com que hi ha una crisi econòmica, no hi ha diners per als drets humans». I jo responc amb una altra pregunta: ¿és que els drets polítics i civils no costen res? Una campanya electoral, per al gaudiment del dret de vot, ¿quant costa? ¿Quant costa el manteniment d'un sistema judicial, que també és un dret civil i polític? Falta comprendre que el creixement social és també creixement econòmic. Perquè la satisfacció dels serveis socials és també una sortida possible d'ocupació, de moviment de l'economia, de generació de riquesa. Però sempre es considera, de manera interessada, que els drets socials són els primers que han de pagar la crisi econòmica.

–¿Hi ha a qui li interessa jugar amb la por –la por a perdre la feina– precisament per retallar drets?

–Efectivament. Hi ha hagut un canvi cultural de llenguatge polític i econòmic. El problema d'Europa –ens diuen, referint-se únicament a l'Europa dels 27– és que manca un govern econòmic fort. El problema no és un govern econòmic fort, el problema és un govern que sigui capaç de resoldre els problemes de la gent i de fer respectar els drets humans. Fa 20 es parlava de construir una ciutadania europea, política, social i econòmica. I «ciutadania econòmica» significava que el sentiment europeu tenia a veure amb pagar unes taxes i uns impostos europeus –l'IVA, per exemple. El problema és que, actualment, ja no tenim aquest vocabulari perquè no tenim diners. ¿Com podem dir de construir una «ciutadania econòmica» davant la precarietat de la gent, que no té diners per pagar els impostos i, en alguns casos, no té ni diners per viure? Europa no es construirà amb un govern econòmic fort: es construirà amb una ciutadania –insisteixo– econòmica, social i política. Els polítics s'han de creure de veritat que són servidors públics, i no persones sotmeses a les directrius del Fons Monetari Internacional, que només han de fer retallades socials per aconseguir uns objectius d'estabilitat econòmica. L'estabilitat econòmica no té sentit si no hi ha pau social, si no es respecten els drets socials.

–Reivindica una educació per a la ciutadania i una educació financera. ¿Els ciutadans han traspassat tota la responsabilitat als polítics?

–La crisi econòmica és una responsabilitat compartida. Hem pensat que tot estava fet, que l'Estat social i del benestar significava que, sense cap esforç, es pot accedir a qualsevol despesa social. I no, l'Estat de dret, social i democràtic, comporta també uns deures. El problema és que continuem tenint aquesta visió. Els drets no són premis, no són privilegis: són facultats que hem aconseguit després de lluites històriques. Davant la crisi, ens transmeten la idea que els drets socials són regals que ens fan els polítics. I això és culpa nostra també. La Universitat té una responsabilitat molt gran, de formar juristes que coneguin els instruments a nivell nacional i internacional de defensa dels drets socials. I els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat pedagògica, de difusió dels drets socials i els drets humans en general.

Per a més informació consulti l'edició en paper.