• El cim de la Gallina té un mínim espai, però l'asfalt s'acaba allà i els vehicles de la caravana no tenen on aparcar

La petita esplanada que hi ha al cim on es corona el Coll de la Gallina, en una imatge d'ahir a la tarda. Foto: ÀLEX LARA

Molt s'ha parlat durant els últims dies del per què la meta de l'etapa de la Vuelta a Espanya del passat dissabte que arribava al Coll de la Gallina no era dalt del tot i es quedava, per contra, al Santuari de Canòlich. La raó era d'espai, i queda clara amb una visita a aquell indret de muntanya, a 1.900 metres d'altitud. L'explicació bàsica és que lloc per ficar l'arc de meta i el petit podi que hi va ser a Canòlich, n'hi ha de sobres, però no per aparcar tota la caravana de vehicles i motos que acompanyen els corredors, perquè allà dalt la carretera d'asfalt canvia a pista forestal estreta que comença a mirar cap avall, direcció Fontaneda a l'esquerra, i Civís (Espanya) a la dreta. O s'asfalta, o no hi ha res a fer. Per això, el ministre de Turisme, Francesc Camp, va dir diumenge passat que com que no coneixien la zona al detall, haurien de visitar-la per fer un estudi.

L'arribada al cim, on encara ahir hi havia el senyal de prohibit circular pel pas de la Vuelta, és ampla. Hi cap un petit podi, les tanques de protecció, les cabines de ràdio i televisió i la infraestructura «mínima» de la que parlava Javier Guillén, director de la Vuelta. Ara bé, la continuació de l'asfalt acaba de cop una vegada s'inicia el descens a dretes en el revolt. Allà hi ha pista, i estreta. Guillén sap que si s'asfalta, encara es pot pensar en posar vehicles de carrera, però si no, és «impossible», com també va dir Christian Prudhomme, director del Tour de França, que també hi va ser a l'arribada i sortida de l'etapa andorrana i va reconèixer que el que necessita el Tour allà és gairebé un camp de futbol perquè entri tot el muntatge.

L'altra opció que tampoc no descarta el Govern és proposar una etapa amb pujada al Coll de la Gallina i baixada direcció Fontaneda. Això obligaria a asfaltar, en compte de mig quilòmetre, la distància que hi ha fins el poble, que és de més de 3 de terra i pedra solta. Això, a més, implicaria oferir un final d'etapa diferent, però al mateix temps una jornada íntegra al Principat, cosa que agrada, amb el risc obvi del col·lapse del trànsit rodat al país.

EL PORT S'ALLARGARIA 4 KM FINS DALT / Des de la rotonda d'Aixovall fins el Santuari de Canòlich hi ha 7,5km al 9% de pendent mitjana. Abans de Bixessarri hi ha trams durs, però també un petit descens. A partir del poble, carretera estreta i pendents molt forts, amb descansos de només 10 metres. Així s'arriba al Santuari, des d'on s'hi poden afegir 4 quilòmetres, que sumarien 11,5 en total.

LA DURESA FINS DALT ES MANTÉ / Una vegada superat el Santuari, la carretera segueix uns 200 metres amb fort pendent i un doble revolt que segueix amb una recta on dissabte estacionaven tots els vehicles de la Vuelta –motos de Policia, Guàrdia Civil, televisió, cotxes d'equip, furgonetes de logística...–, però a partir d'aquí hi ha un revolt a dretes que canvia el sentit i amb la vall i Aixàs allà lluny de cara, el pendent rebaixa. Són uns 100 metres de respir que permet posar marxes a la bicicleta i accelerar, i després uns altres 100 també més suaus una vegada superada altra rampa important.

A partir d'aquest punt, el port és semblant al que hi ha abans de Canòlich pel que fa a desnivell, tot i que la diferència és que aquí la carretera és ampla. En tot cas, els pendents es mantenen forts i sobretot constants, i amb l'acumulat del que es porta des de baix, arribar dalt es fa dur. Per als professionals, això canvia la tàctica de com fer front a un port, perquè si arribant a Canòlich es poden plantejar anar a fons des de Bixessarri, cosa que gairebé va passar, si s'allargués els 4km fins el cim la mentalitat és altra: o un atac de lluny en un port previ a aquest –l'opció per al futur està sobre la taula, millorant la Comella, que no té la duresa esperada–, o bé una pujada sostinguda a un ritme a bloc que faci que les pomes vagin caient per sí mateixes. En tot cas, espectacle.

Cal destacar, del tram final abans del cim, un últim quilòmetre terrorífic, sobretot pel doble revolt, primer a esquerra i tot seguit a dretes, que deixa els ciclistes molt tocats, i més si, com seria el cas, s'hi juguen un triomf d'etapa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.