• L'antropòleg Lluís Duch alerta de la manca d'esperit crític

Lluís Duch, Meritxell Gallo, Carlos Levy i Luis Jimena Quesada, presenten,ahir, la Universitat d'Estiu. Foto: ÀLEX LARA

«Vivim ofegats per una sobreoferta de valors. El que ens manca no són valors, sinó esperit crític». Així situava el debat a l'entorn d'Europa i la transmissió dels valors europeus l'antropòleg –i teòleg– Lluís Duch, i encara hi afegia: «La crisi de l'esperit crític té molt a veure amb la crisi gramatical [...], la limitació del lèxic en la cultura actual: hi ha coses que no existeixen perquè no les podem dir. Només podem discernir aquells valors que podem dir amb paraules».

Una paradoxa difícil de resoldre: la proliferació de valors que no podem assimilar, jutjar, incorporar o rebutjar... Simplement perquè l'empobriment del llenguatge fa que siguem incapaços d'anomenar-los. «Els límits del llenguatge són els límits del meu món», deia Wittgenstein.

Mentre Duch assenyalava amb el dit la crisi en l'educació i la crisi gramatical, a la base de la crisi de l'esperit crític que ens incapacita a l'hora de discernir entre els valors que ens assalten des de totes bandes –inclosa la televisió, és clar–, el professor de dret constitucional de la Universitat de València i president del Comitè Europeu de Drets Socials del Consell d'Europa, Luis Jimena Quesada, remarcava que l'educació és la «medicina preventiva» davant la crisi de confiança en què vivim immersos. Una crisi de confiança que pot esdevenir intergeneracional «si no sabem defensar el patrimoni jurídic i social». És a dir, si no defensem els drets socials que s'han anat conquerint a Europa al llarg de la història i que, amb l'excusa de la crisi, s'estan posant en qüestió.

«Els drets no són un regal»

Jimena Quesada va recordar que «els drets socials no són un regal» i va lamentar que darrerament s'hagin convertit en moneda de canvi en mans, entre d'altres, dels partits polítics. L'objectiu de la seva ponència en el marc de la 29a Universitat d'Estiu d'Andorra és molt clar: «demostrar que els drets socials, en temps de crisi, es poden i s'han de defensar. El creixement econòmic i el creixement social han d'anar de la mà».

Aprofundint en la qüestió de l'educació, ell mateix va criticar que una assignatura com la d'educació per la ciutadania, a Espanya, esdevingués una arma llancívola entre partits, i va reivindicar la importància de l'ensenyament dels drets humans i dels valors cívics i democràtics a l'escola. Per acabar reivindicant també una educació financera perquè els alumnes –futurs ciutadans– «estiguin preparats per prendre decisions en matèria d'economia familiar». I aquí va subratllar que la crisi econòmica en què es troba Europa és també una crisi financera.

Pel seu cantó, el moderador de les sessions, el professor de llengua i literatura llatines a la Universitat de París-Sorbona Carlon Lévy, alertava que, a Europa, «mai s'havia gastat tant en educació, i mai l'educació, especialment l'escolar, no havia defraudat tant». Segons Lévy, la clau podria raure en «la invasió del virtual», un fenomen que l'educació, ara per ara, no ha sabut dominar.

Poca memòria amb relació al llegat cultural i de drets socials que hem heretat, un llenguatge empobrit, la pressa per obtenir resultats immediats i unes tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)que no sempre sabem utilitzar ens aboquen a «un present virtual, sense arrels ni projecció», tal com el definia Lluís Duch. ¿L'antídot? Una educació «amb diàleg»: un diàleg com el que els ponents de la Universitat d'Estiu esperen mantenir aquests dies a Andorra la Vella.

Per a més informació consulti l'edició en paper.