PUBLICITAT

El punt de vista de Purito Rodriguez

  • El ciclista professional del Katusha, segon al passat Giro, acosta una ascensió inèdita a la Vuelta a Espanya: «S'assembla moltíssim al Mortirolo»
R. M. S.
SANT JULIÀ DE LÒRIA

Periodic
Joaquim Rodriguez, coronant la part final de la Collada de la Gallina on avui finalitza la vuitena etapa de la Vuelta ciclista a Espanya. Foto: ÀLEX LARA

Dins de la seva política d'innovació, la Vuelta a Espanya 2012 ha decidit aportar una ascensió inèdita a Andorra. La Collada de la Gallina (1.635m d'altitud, 8,3% de pendent mitjana) és una pujada desconeguda, però un clàssic per al català Joaquim ‘Purito' Rodriguez: «Se sembla moltíssim al Mortirolo». L'any anterior, per preparar precisament la cursa espanyola on va lluitar pel podi, el va pujar «entre 10 o 12 vegades». Ell és l'elegit per analitzar aquesta ascensió, en exclusiva per a EL PERIÒDIC D'ANDORRA.

«És impossible dir la velocitat a la que podrem pujar perquè hi ha trams que vas a 15 o 16 per hora, i altres que vas a 23 o 24. Té una rampa molt dura i un petit descans, una altra rampa molt dura, i així». Purito coneix aquest port des de fa anys, tants com és al Principat per entrenar i preparar les grans cites de la seva temporada. A la Gallina assegura que el seu rècord és «des de baix del tot, 10 quilòmetres, en 38min 40s, em sembla». I això, en «un dia entrenant sense anar a tope però sí fort, controlant-me».

Diu d'aquesta ascensió que sembla el Mortirolo italià: «El primer cop que ho vaig pujar ho vaig fer amb un amic italià i ell m'ho va dir, que li semblava». La idea de la Vuelta és posar nous ‘Anglirus' en l'imaginari dels aficionats, i oblidar els habituals Bonaigua, Navacerrada, Sierra Nevada o Lagos de Covadonga.

EL PORT, DE MEMÒRIA / Purito no va pujar en bici fins el santuari de Canòlich per fer la seva anàlisi, perquè la cita va ser al novembre passat, quan era fora de forma i en plena pretemporada, però se'l sap de memòria: «Per nosaltres comença on és la ITV, després baixes una mica, però res, uns 400 metres i comença poc a poc fins que arribes al poble (Bississari), a la rampa del poble que també és dureta. Allà, quilòmetre i mig dur però ample, que no hi haurà problemes segurament per posicionar-nos, i la part dura dura comença quan trenques a l'esquerra». Aquí, segons diu, la cosa es posa seriosa: «Has d'estar molt ben col·locat perquè de seguida comença la rampa forta i és molt estret». «No és molt llarga, són rampes d'uns cent metres i després una mica pla», afirma, «i després hi ha un tram, quan queden dos quilòmetres i mig, o uns tres fins a meta, que arribes a un punt d'un quilòmetre de distància molt dur, ¡uf!, molt, molt dur. Llavors hi ha un revolt a l'esquerra que és la pitjor rampa, després un planet, i ja no queda res, un quilòmetre i mig que també és molt exigent».

EL PROBLEMA ÉS «QUE NO ARRIBA DALT» / Des de Canòlich fins el final queden entre tres o quatre quilòmetres més, i de similar o pitjor exigència: «Està claríssim que si li treus això li treus duresa, però com a port és bestial. És molt dur i de segur que agradarà i que serà mític». Amb tot, Purito considera que on es podrien «fer més diferències» és «quan passes la meta cap amunt».

Joaquim considera que arribar a la Gallina sense passar ports abans, és dolent per l'espectacle, i tot i que la Vuelta pujarà abans la Comella, ell aporta idees per al futur: «Pots arribar per la frontera, pujar la Rabassa, després el petit port de la Comella, anar cap a la Massana, empalmar amb Ordino, baixar i pujar la Gallina». «Aquesta etapa», afirma, «seria de l'estil d'una gran etapa de muntanya del Giro o fins i tot del Tour». ¿I de fer una etapa sencera al Principat? ¿És això possible? Contesta: «Només que asfaltessin aquells tres quilòmetres que falten de la Gallina, llavors sí que es podria fer una etapa sencera al país. Curta, de 110 o 120 quilòmetres però un final molt xulo. Un primer pas per Fontaneda i després per la Gallina, i et surten ports que la gent no coneix, perquè jo crec que la gent no coneix bé el país, i es quedarien al·lucinats de la muntanya que hi ha aquí. Hi ha ports per avorrir-te. És una passada».

Purito explica el per què de la necessitat d'ampliar la duresa amb més ascensions al mig: «El Mortirolo té molta fama de ser molt dur, però si el fan el primer port, no és el mateix. Si arribes i ja portes 4.000 metres de desnivell acumulats i a més ho fan quan queda poc per acabar el Giro, està tot allà que sembla que es decideix tota la cursa en aquella etapa i l'atracció és major».

ANDORRA HO HA DE VENDRE BÉ / «És una pena», diu el català, «que la Vuelta s'hagi donat compte d'aquest port i d'altres tan tard», però assegura que per contra «està bé que en trobin de nous, perquè si no la gent es cansa». En aquest sentit, Purito creu que aquesta innovació «el país ha de saber vendre-la». No es parla de la Rabassa, «massa pla», segons Purito, sinó d'un port superior: «Giro o Tour venen altra cosa, i això és el que s'ha de fer aquí. Es poden fer moltes coses; per als nanos, per a la gent que no li agradi massa el ciclisme però que tingui al·licients per anar-hi... Buscar atraccions per animar la gent, que és el que busquen el Giro i el Tour, i és el que li falta a la Vuelta». La Gallina serà una ascensió dura i estreta, on molts ciclistes «passaran molta misèria», segons Purito.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT