• Les precipitacions també surten de la tendència, amb zones on només ha plogut el 10% del que tocaria

Un termòmetre marca 36º, en plena onada de calor aquest estiu. Foto: TONY LARA

No hi ha cap dubte entre la població. Aquest estiu està sent molt calorós, fins i tot alguns diran que exageradament calorós. I tenen raó. Les dades que recull diàriament el Centre d'Estudis de Neu i de Muntanya (Cenma), a través de les seves cinc estacions meteorològiques, demostren empíricament que aquest juliol, i sobretot l'agost, està sent més càlid i més sec de l'habitual. Concretament, les temperatures se situen entre 1,5 graus i 4 graus per sobre la mitjana. Pel que fa a la pluviometria, les acumulacions de l'agost estan entre un 9% i un 26% –tenint en compte que el 100% seria l'habitual–, en funció de l'estació.

Les comparatives que ha establert el Cenma es basen en l'Atles Climàtic Digital d'Andorra, que acumula l'experiència de 30 anys, del 1971 al 2000. Les dades són clarificadores per entendre que ens trobem davant d'un 2012 –i sobretot d'un mes d'agost–, excepcional, amb «anomalies climàtiques», tal i com va definir el cap de la unitat de medi físic del Cenma, Pere Esteban. Aquestes anomalies s'han donat sobretot en el cas de les temperatures mínimes. Aquí ens trobem entre 4,6 graus i 6,2 graus per sobre la mitjana, amb una situació més acusada en zona de baixa muntanya. «En aquest cas, podríem estar parlant de l'estiu més càlid» des que s'enregistren dades, va manifestar Esteban.

En el cas de les màximes, l'estiu 2012 està entre 2,7 i 3,9 graus per sobre de la mitjana. Des del Cenma no es poden aventurar a parlar de si s'han assolit rècords històrics en aquest sentit, tot i que es remeten a les dades de Meteo.cat, on s'assegura que durant aquest agost –concretament el dia 18– s'ha assolit el dia més càlid d'almenys els darrers 15 anys a les zones d'alta muntanya del Pirineu.

El Cenma va explicar que aquests registres anòmals de temperatures i precipitacions són fruit sobretot de les dues onades de calor que hem patit a l'agost, una a principis i una a l'actualitat. Han estat, però, dues onades molt diferents, la primera més seca, la segona més humida, amb més sensació de xafogor. La proximitat de totes dues, juntament amb aquest «dèficit pluviomètric» han comportat que el darrer cap de setmana s'hagin assolit els valors màxims de perillositat d'incendis, una situació que preocupa especialment al centre.

¿CANVI CLIMÀTIC? / Per tot, el comportament de la climatologia d'Andorra durant els mesos de juliol i agost s'acosta al que podria considerar-se canvi climàtic. «El comportament atmosfèric respon als canvis que s'esperen pel canvi climàtic», va assegurar Esteban. Per exemplificar-ho, no cal únicament analitzar l'estiu extrem que estem patint pel que fa a la calor i absència de precipitacions, sinó també el comportament de l'any 2012 en general. Les temperatures presenten constantment anomalies i es donen menys períodes de pluges. És a dir, potser plou en quantitats similars, però menys dies, va explicar el cap de projectes del Cenma. Aquest fenomen és degut a l'«increment del bloqueig anticiclònic continental», que cada vegada és major i s'hi queda amb major persistència. En altres paraules, que els anticiclons són actualment més llargs i severs.

CANVIS A CURT TERMINI / Això sí, la meteorologia és variant i en tindrem una mostra les properes hores. L'onada de calor arriba a la seva fi i la situació dels propers dies pot ajudar a suavitzar aquests increments de temperatura i d'absència de precipitació en relació a les mitjanes del país. Pel que fa a les pluges, poden aparèixer avui mateix i presentar-se tot el cap de setmana. Les temperatures baixaran entre 8 i 10 graus.

Anant una mica més enllà, ja a la tardor, encara és d'hora per fer qualsevol previsió –almenys aquesta no és la tasca del Cenma– tot i que no descarten que es giri la truita i arribin un setembre i un octubre plujosos, per sobre de l'habitual. Esteban va esmentar dos aspectes per justificar aquesta possibilitat. Per una banda, el comportament de la primavera 2012, que va tenir uns registres de pluja entre un 150 i un 200% per sobre de la mitjana. Un comportament que va venir precedit de «l'hivern més sec des de l'any 1935». És a dir, i tenint en compte que venim d'un estiu també extremadament sec, la situació de la primavera podria repetir-se a la tardor.

L'altre element per a justificar aquesta hipòtesi és que amb tanta calor ha pujat significativament la temperatura de l'aigua del mar. Això facilita la creació de núvols que poden acabar amb el previsible bloqueig anticiclònic.

Des del Cenma també van voler subratllar la «imprevisibilitat» del clima mediterrani, possiblement cada vegada més acusada. Per posar un exemple, després d'un gener poc fred, el febrer va estar 5 graus per sota la mitjana.

Per a més informació consulti l'edició en paper.