• L'òrgan integrat per sis membres, tres per Estat, vetllarà per a l'aplicació de l'acord

L'estany de les Abelletes és a la capçalera de la conca de l'Arièja, a pocs minuts del Pas de la Casa. Foto: EL PERIÒDIC

L'acord entre Andorra i la República Francesa relatiu a la gestió conjunta de l'aigua de la conca de l'Arièja, que emana del tractat per delimitar i fitar el traçat de la frontera entre els dos països, estableix que l'explotador és un organisme de dret andorrà amb seu a Andorra i personalitat i capacitat jurídiques tant a França com al Principat. I també explicita que «els municipis francesos i les parròquies andorranes concernits per la captació d'aigua de la conca de l'Arièja, gestionen paritàriament l'explotador». Tots ells també hauran d'adoptar de comú acord un reglament que especifiqui «les modalitats d'organització i de funcionament de l'explotador i en particular, la modalitat de designació del director». L'acord fixa així un sol explotador per definir, quan el Comú d'Encamp fa anys que capta l'aigua de l'estany de les Abelletes i del riu Arièja per abastir el poble del Pas de la Casa, que també rep aigua de la font del coll dels Isards i de dues petites captacions més, sobre el dipòsit de Gasopas. L'aigua captada s'envia als dipòsits de Gasopas, Costa Rodona i Abelletes per tractar-la i distribuir-la als consumidors. De moment, sí queda clar que el nou explotador de la conca de l'Arièja, haurà de fer l'inventari de les instal·lacions de captació existents, les del Comú d'Encamp, «amb una descripció precisa» tant de les captacions com de la seva capacitat de captació, que sotmetrà a una Comissió de Vigilància bilateral.

Màxim òrgan gestor / La Comissió de Vigilància serà el màxim òrgan gestor de l'aprofitament sostenible de les aigües d'ús comú de la conca de l'Arièja que es destinaran expressament als usos domèstics, donant prioritat a l'aigua potable. L'òrgan té la missió d'assegurar l'aplicació de l'acord i estarà format per sis membres, tres per cada part, és a dir el Govern d'Andorra i el Govern de la República Francesa. La Comissió de Vigilància estarà presidida alternativament cada any, pel cap d'una o altra delegació. L'explotador haurà de presentar els comptes de l'activitat a la Comissió de Vigilància, així com qualsevol projecte d'ampliació o de remodelació de les instal·lacions que vulgui engegar. A més, les obres es posaran en servei quan «ho decideixi la Comissió de Vigilància i l'explotador n'efectua el manteniment». Si l'explotador té la obligació de finançar-se a través de la facturació, també haurà de comunicar a la Comissió de Vigilància l'estat del consum.

Restriccions / Memòria històrica obliga, l'acord també puntualitza que «les parts exclouen qualsevol destinació de les aigües d'ús comú als canons de neu» i que el tractament de les aigües residuals respectarà les disposicions més exigents en termes de protecció del medi ambient «per evitar qualsevol abocament contaminant al sòl o a les aigües de l'Arièja». Caldrà abstenir-se de netjar cubes de carburant i també de transferir l'aigua de l'Arièja cap a altres sectors geogràfics. En canvi, els veïns de la conca, poden transferir-hi aigua d'altres punts. L'explotació també es farà d'acord amb un cabal ecològic, «amb el benentès que s'aplica la norma més restrictiva». El cabal es fixa en 7,7 litresper segon, a la sortida de l'estany de les Abelletes i en 153 litres per segon, per sobre de la confluència del riu Arièja amb el de la Palomera. L'acord entén com a aigües d'ús comú «les aigües de la conca hidrogràfica de les fonts de l'Arièja, que inclouen l'estany de les Abelletes i totes les que alimenten el riu Arièja fins a la seva confluència amb el riu de la Palomera.

Per a més informació consulti l'edició en paper.