• Els ponents reconeixen l'esgotament del model econòmic i la necessitat d'obrir-se tenint en compte també la dimensió social, cultural i política del procés

Maria Reig i Jordi Alcobé, conversen, ahir a Prada de Conflent. A sota assistents a la jornada Foto: TONY LARA

«parlem de model econòmic sense haver definit un model de país, ni social ni d'Estat». Aquesta reflexió la feia l'empresària Maria Reig poc abans d'intervenir en el marc de la Jornada Andorrana a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), dedicada en aquesta 25a edició a l'obertura econòmica, i insistia que, després de Prada, convindria articular una plataforma des de la qual es repensi «quina Andorra volem». No és l'única que va qüestionar el fet que el debat s'hagi centrat quasi exclusivament en aquesta dimensió «econòmica» de l'obertura. El periodista i vicepresident de l'associació AD800, Manel Montoro, va assenyalar que l'obertura econòmica «tindrà conseqüències socials, culturals i polítiques» i va insistir que és des de tots els sectors –institucions, partits, moviments ciutadans i altres agents econòmics, socials i culturals– que s'ha d'afrontar el repte que suposarà aquest procés.

Si Montoro apostava pel desenvolupament de les lleis socials i l'ampliació dels drets polítics als immigrants, sobretot ara que «l'estranger aportarà riquesa», Maria Reig subratllava la necessitat d'abandonar l'individualisme «històric» dels andorrans i substituir-lo per un esperit de col·laboració tant en l'àmbit públic com en el privat. La presidenta de Reig Capital Group, i exconsellera general, va defensar a Prada el que ja havia dit a Andorra a propòsit de la presentació del document Andorra té futur: està d'acord amb la CEA, la Cambra i l'EFA que el sector públic està sobredimensionat i que l'excessiva burocratització «compromet totes les inversions, no només les estrangeres».

Igualment, Reig va apostar per la transparència, la seguretat jurídica i una avaluació externa i contínua tant del sector públic com de les empreses. «A Andorra només hi ha un laboratori amb l'ISO900», va afegir.

Ara bé, Reig s'ha desmarcat des de l'inici de les reticències de les patronals respecte a l'IRPF, la implementació del qual és, segons ella, «una qüestió de justícia». Sobre aquesta mateixa qüestió, l'advocat i empresari Pere Josep Augé, que intervenia en representació de la CEA, va voler minimitzar les discrepàncies amb el Govern i va preferir, en canvi, ressaltar els passos que s'han fet per facilitar l'obertura: la compleció del marc fiscal –insistim: deixant de banda les divergències per l'IRPF– i la nova llei d'inversió estrangera. Augé va lamentar, en tot cas, el «ritme» del Govern, massa lent pel gust dels empresaris.

Per la resta, es va remetre a les propostes d'Andorra té futur. Així, amb relació a la diversificació de l'economia, Augé va parlar del desenvolupament de «nous sectors d'interès i complementaris als tradicionals», com ara la sanitat, l'educació i les tecnologies.

Aprofitant la presència del ministre d'Economia i Territori, Jordi Alcobé, i, molt especialment, del ministre d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya, l'empresariat va reivindicar la reorientació del cos diplomàtic, per tal que des de les ambaixades es treballi també en pro de l'obertura econòmica.

Quan va arribar el seu torn, Saboya va explicar –com ha fet en altres ocasions– que aquesta és precisament la voluntat del ministeri: caminar cap a una «diplomàcia econòmica» que, des de l'exterior, s'alineï amb les polítiques econòmiques que es tracen i es desenvolupen a Andorra. I novament va parlar d'aquests nous sectors –en l'argot del ministre, «clusters»– que es volen potenciar: sanitat, educació i tecnologies.

Respecte als fruits de la Iniciativa Actua –engegada amb Monitor Group–, Saboya va recordar que, fins al moment, ja hi ha signats 9 compromisos d'empreses interessades a estudiar la seva implantació al país i va avançar que hi ha 13 cartes de compromís més en procés de negociació. D'aquesta manera, el titular d'Exteriors espera que, d'aquí fins a final del mes de setembre, hi hagi una vintena de compromisos signats.

Pel seu cantó, el ministre d'Economia, Jordi Alcobé, va fer una presentació de la llei d'inversió estrangera aprovada pel Consell General el mes de juny i va posar èmfasi en el fet que l'autorització per part del ministeri que encapçala de determinades inversions estrangeres és especialment necessària mentre no s'aprovi l'anunciada llei de la competència. Alcobé va informar que els objectius principals d'aquesta llei seran la defensa de la lliure competència, la lluita contra la competència deslleial i la protecció dels drets del consumidor.

Qui es va mostrar més crític va ser el conseller socialdemòcrata David Ríos, que va alertar un cop més del risc que les autoritzacions del Ministeri d'Economia siguin «arbitràries», tenint en compte que les salvaguardes incloses a la nova llei d'inversió estrangera són, des de l'òptica del seu grup, excessivament genèriques. Amb tot, Ríos va assegurar que l'obertura econòmica ha estat l'aposta del PS des dels seus inicis i es va congratular que «el temps hagi acabat demostrant que el nostre model econòmic i social pel futur d'Andorra és el bon model».

El conseller socialdemòcrata, a més, es va mostrar convençut que «el treball intens del Govern socialdemòcrata del 2009 al 2011 va permetre iniciar les grans reformes fiscals i recuperar el prestigi internacional d'Andorra en sortir de les llistes negres de paradisos fiscals».

Per a més informació consulti l'edició en paper.