• Una desena dels 25 expedients són per presumptes vulneracions del dret d'accés a les pròpies dades

Joan Crespo, al nou despatx de l'Agència de Protecció de Dades, situat al nou edifici del Consell General Foto: ÀLEX LARA

En el que va de 2012, l'Agència de Protecció de Dades (APDA) ha obert 25 expedients. Aquesta xifra representa més del doble de les investigacions realitzades l'any passat, quan es van tramitar 12 expedients. El director de l'APDA, Joan Crespo, atribueix en part aquest augment –i l'increment de la feina en d'altres àmbits d'actuació de l'agència– al fet que la ciutadania cada vegada és més conscient dels seus drets en relació a les dades de caràcter personal, «tot i que queda molt camí a fer».

Les 25 investigacions que està o ha tramitat l'APDA aquest 2012 fan referència a possibles vulneracions dels diferents drets relacionats amb la protecció de dades de caràcter personal. Crespo assenyala que afecten «des del dret d'accés, és a dir a la negació per part d'una empresa o institució a les dades que l'afectat ha sol·licitat, fins a la cessió o comunicació de dades», i també a la instal·lació de càmeres de videovigilància sense el rètol informatiu.

EL DRET D'ACCÉS, EL MÉS VULNERAT / De fet, la majoria d'aquests 25 expedients, una desena, fan referència al dret d'accés. Normalment, és perquè es denega l'accés a les dades a la persona interessada. Aquesta ho denuncia, i l'APDA engega el procés d'investigació, que ha de permetre determinar si s'ha vulnerat o no la llei de protecció de dades de caràcter personal. Val a dir que l'agència també pot actuar d'ofici, sense esperar que l'interessat demani que actuï, si té indicis que no s'han respectat els drets de la protecció de dades personals, i per a qualsevol d'aquests drets, no només per al d'accés.

En el cas d'aquest darrer dret, «quan l'agència té una denúncia per part de la persona interessada, el cap de l'agència autoritza els inspectors a iniciar les diligències prèvies d'investigació», explica Crespo, «mitjançant autorització per escrit». En aquesta autorització hi ha de constar el número d'expedient que s'atorga, la persona denunciant, el motiu pel qual s'inicia el procediment i els locals, en el cas que s'hagi de procedir a una inspecció presencial, als que s'ha d'anar.

És aleshores quan els inspectors inicien la seva feina. Habitualment comencen enviant un requeriment d'informació al responsable del fitxer que presumptament ha vulnerat el dret, amb les preguntes que es consideren escaients per tal d'esbrinar si realment s'ha incomplert la llei. Un cop avaluat el cas, els inspectors fan una proposta al cap de l'agència de l'inici del procediment sancionador, si escau. Si és el cas, aquest es regeix pel codi de l'Administració, i per tant la persona a qui s'obre l'expedient té un termini de 13 dies per al·legar el que cregui convenient. La resolució «pot ser de moltes maneres», diu Crespo, «bé amb recomanacions, o bé sancionadora, depèn de la gravetat dels casos». I aquesta resolució «és recurrible davant la Batllia».

El director de l'APDA assegura que habitualment els denunciats responen als requeriments d'informació dels inspectors de l'agència, i que en el cas de vulneració del dret d'accés a les pròpies dades acostuma a ser favorablement. És a dir que es repara el dany i es dóna accés. Es faciliten les dades sol·licitades i s'explica com s'han obtingut. Crespo diu, en aquest punt, que «la gent ha de saber que hi ha un termini màxim de cinc dies per respondre a la demanda de la persona interessada», és a dir, que l'empresa o institució a qui s'ha demanat quines dades té de la pròpia persona té cinc dies per donar-li accés. En el cas de voler cancel·lar les dades, aquest termini és d'un mes.

Però a vegades es pot denegar l'accés. Crespo exposa que hi pot haver casos en els que «s'ha de denegar» l'accés, però sempre «per motius raonats jurídicament». Això passa quan en un fitxer hi ha dades de tercers o «elements que puguin perjudicar terceres persones». El director de l'agència enumera algunes situacions: «procediments sancionadors o de transparència competitiva», en informacions sobre el cadastre o el cens, etcètera.

Per a més informació consulti l'edició en paper.