• La crisi incrementa les desigualtats salarials i les empreses sacrifiquen l'experiència a favor de l'estalvi

Aturats en el curs de motivació de la Creu Roja, el febrer passat Foto: TONY LARA

Les últimes dades publicades per Estadística i el Servei d'Ocupació són prou eloqüents, de les 911 persones en busca de salari que el Servei té inscrites 391 tenen entre 40 i 59 anys (43%). Una dada que no augura res de bo per a moltes famílies. Des de l'USdA, Maria José Espinosa ratifica «avui sembla que els treballadors que arriben a la quarantena estan acabats». I afegeix per explicar aquesta afirmació, «una persona de quaranta anys té unes expectatives de feina i de salari i és difícil que accepti segons quines condicions, mentre que una persona més jove és més fàcil de conformar».

De fet, una persona de 40 anys o més, sovint també té altres compromisos com ara els fills o la família, i «la societat actual demana treballadors de 20 anys formats, encara que no tinguin experiència, per suplir persones que en tenen, però el tema no és aquest, sinó el salari que els poden arribar a pagar». Una afirmació que comparteixen els empresaris, tot i que amb algún matís. Xavier Altimir, president de la CEA, afirma que «entre els aturats de 40 a 59 anys hi ha de tot. Hi ha gent que té molta experiència tot i que no tingui una formació reglada i que té moltes ganes i molta feina a fer». I culpa els anys de creixement incontrolat de la situació en que es troben els treballadors que s'inscriuen en aquesta forquilla d'edat i que, en alguns casos, ja és precària. «El problema és que es va anar a buscar gent a fora i en aquells temps que tot anava bé també se'ls pagava per sobre del que era, a llarg termini, sostenible. Amb el temps està clar que cal un ajustament de salaris, com ja passa amb els lloguers». L'elevat preu de la mà d'obra frena avui noves contractacions tenint en compte que «en molts casos, tant els lloguers com els salaris eren injustificats. I segurament per feines poc qualificades es retribuïa massa. Estic d'acord, però, en què molta gent de 60 anys pot aportar molt a l'empresa si més no com a formadors de la resta de personal».

Acomiadaments massius / El president de la PIME, Marc Aleix, coincideix en part amb aquesta anàlisi «quan a Andorra tot anava bé ningú es preocupava si el personal cobrava poc o massa per la qualificació que tenia» i

argumenta «quan la realitat es va començar a intuir, molts empresaris, veient que no podrien fer fora la gent poc qualificada es van afanyar a acomiadar-la, abans de que es modifiqués el reglament de treball». Amb tot, Aleix també lamenta que la purga en alguns casos va anar més lluny: «altres persones que tenien una certa edat, un savoir faire i una experiència, també es van quedar sense feina perquè certs empresaris prefereixen contractar joves que no cridaran si els acomiaden, i això amb la benedicció de tots els Governs que hem tingut fins ara». Per a Aleix, és evident que la crisi condiciona les empreses que «necessiten reduir costos i prescindeixen de tot allò superflu, llàstima que sovint es confongui amb el necessari».H

Per a més informació consulti l'edició en paper.