• Bernadó es troba amb una carrera ràpida i des del quilòmetre vuit va haver de córrer sol per entrar a meta 74è

Bernadó (a la dreta de la imatge, de blau), darrera del tunisià Karayel (de vermell), corrent al costat del Big Ben en la marató dels Jocs de Londres, ahir. Foto: AP Photo/Emilio Morenatti

Toni Bernadó no va trobar-se amb la carrera que desitjava ahir en la marató dels Jocs Olímpics de Londres i al final, després de 42,195 quilòmetres, va haver de conformar-se amb una posició i un temps més alt del que esperava: 74a posició de 105 corredors, dels quals van acabar 85 i un temps de 2h 28min 34s.

L'atleta del Club d'Atletisme Valls d'Andorraes va trobar amb un hàndicap ja en l'inici. La sortida va ser molt ràpida i el gruix de corredors van anar a un ritme massa alt per a ell. L'estratègia era aguantar vuit quilòmetres per veure si la cosa es calmava. Al pas pel quilòmetre 5 havia marcat un temps de 16min 16s, ocupant el 101è lloc. Però ningú no afluixava i per no desfondar-se, Bernadó va decidir marcar el seu propi ritme, tot i que això suposava oblidar-se de fer una bona marca. La idea era córrer en 2h 23min, en el pitjor dels casos 2h 26min i ell va acabar fent 2h 28min 34s.

Tocava oblidar-se de la gent. «Vaig decidir quedar-me enrera sinó no hauria pogut aguantar fins el final», va assegurar Bernadó. Ningú no marcava el seu pas i era qüestió de veure el temps per veure a quin ritme podia aguantar l'andorrà sense companyia. Però la temperatura no va ser l'habitual a Londres. Si aquests dies està fent una calor anormal i també en la capital anglesa, ahir els termòmetres pels carrers que vorejaven el riu Tàmesi estaven per sobre dels 26 graus.

AL PAS PER L'EQUADOR / La gent anava abandonant –al final van ser vint retirats– i Bernadó anava aguantant al seu ritme i movent-se per sobre de la posició 90 ja superat el quilòmetre 25 i després de marcar un registre de 1h 10min 39s al pas per l'equador de la prova, quan ocupava el lloc 92. Aquesta referència de temps ja feia pensar que difícilment baixaria de 2h 23min.

La seva regularitat, però, va contrastar amb la de molts altres atletes, que havien intentat mantenir el ritme alt de l'inici de la prova i els va anar atrapant a mida que s'aproximava a la meta. «Muscularment he acabat destrossat perquè hi havia molta pujada i baixada al circuit», va explicar. Amb aquests canvis de ritme, per tant, era probable que anés superant als que havien donat més del que podien al principi.

Entre el quilòmetre 25 i el 30 Bernadó va guanyar sis posicions i es va situar el 84è; al 35 ja n'havia guanyat cinc més per passar a ser el 79è. Li quedava mitja volta encara i segons va explicar: «A partir d'aquí he apretat el que he pogut». Encara va poder remuntar cinc posicions més per acabar el 74è. Li van faltar uns metres –14 segons– més per caçar el coreà. «Em queda la sensació de que podia haver fet més», va admetre el corredor. El cert, però, és que Bernadó ho va donar tot, com ell mateix va assenyalar: «M'he buidat però córrer sol 34 quilòmetres és molt dur. Estic satisfet», va indicar. Bernadó, sigui quin sigui el resultat, ja és història olímpica perquè és l'únic atleta que disputa cinc maratons en uns Jocs. De moment.

Per a més informació consulti l'edició en paper.