PUBLICITAT

O'Dowd sap on és el límit del cos

  • L'alpinista relata la pel·lícula de l'expedició MoraBanc coronant el Nanga Parvat i el perquè de la seva retirada el vuitè dia, quan es disposava a atacar el cim
I. MOURE
ANDORRA LA VELLA

Periodic
O'Dowd explica al detall l'ascensió al Nanga Parbat, ahir a MoraBanc Foto: MORABANC

Cathy O'Dowd va relatar ahir la pel·lícula de l'expedició MoraBanc que el mes passat va proposar-se coronar el Nanga Parvat per una via verge. Escoltar-la impressionava i emocionava. Era com viure en directe l'aventura, et feia conscient del perill que comporta ser tan a prop del cel i a temperatures que rondaven els 30 sota zero. Dos dels integrans de l'equip, Sandy Allan i Rick Allen, van poder assolir els 8.125 metres d'altura de la muntanya del Pakistan –la novena més alta del món– però no la resident sud-africana, que es va veure tan al límit que va preferir abandonar el vuitè dia, quan tocava atacar el cim.

L'expedició MoraBanc va estar prop de tres setmanes al camp base, a 5.000 metres sobre el nivell del mar, per tal d'acostumar els cosos a l'altura, pujant i baixant fins el segon i tercer camps base com a procés d' aclimatació. A partir de llavors va començar l'aventura. «Vam anar carregadíssims de menjar però això va ser la clau de l'èxit perquè teníem previst assolir el cim en 8 o 10 dies i vam trigar-ne 14».

I van anar cap amunt, lluitant contra la neu –«era com sucre i dificultava més l'ascensió»– i els allaus, avançant per cornises, aristes afilades, roques trencades, camins erronis, dormint a l'intempèrie...

Va arribar l'hora d'atacar el cim i ella ja no tenia forces per continuar. «Tenia por de cometre una errada greu», que a la muntanya es paguen cares, «però la fenia de l'equip, al final, va tenir èxit».



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT