Galobardas, al seu despatx Foto: ÀLEX LARA

PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ DE PROMOTORS IMMOBILIARIS (APIA)

Treballa a un dels sectors més castigats per la crisi, si no el que més. Però Jordi Galobardas segueix al peu del canó, i ha deixat enrere les lamentacions i el pessimisme per visualitzar una situació millor. Les vendes es recuperen, assegura.

–¿Està viu el sector de les promocions immobiliàries?

–Està al mínim possible. Però hi ha casos d'algun pla parcial que s'ha aprovat recentment, i algun d'altre en el que s'està treballant. En definitiva, sí que s'està movent, tot i que al ralentí.

–¿Quines són les vostres perspectives cara el futur més immediat?

–Nosaltres creiem que la recuperació serà llarga, no es pot dir que això ja s'ha acabat. Però la veiem amb més il·lusió i pensem que poc a poc les coses aniran remuntant. Això sí, ens hi hem d'esforçar molt més. Ens hem de posar les piles. Perquè es compleixin les expectatives i tancar un any millor que l'any passat primer han de millorar les vendes. Després, la segona part és que els promotors, a vista que hi ha millors expectatives, comencin a estudiar projectes nous. I finalment, la tercera part és quan els arquitectes, els constructors, els enginyers, etc., es posen en funcionament. És una cadena. Ara estem encara en la primera fase. Si es consolida, vindrà la resta de la cadena.

–Pel que fa als canvis a la llei del sòl, ¿creieu que us poden beneficiar?

–Aquests canvis eren molt desitjats, la veritat és que hi ha força coses dins la nova llei que són interessants i que poden facilitar molt la feina. Concretament, tot el tema de la simplificació dels tràmits administratius està molt bé, ho havíem demanat moltes vegades. Després hi ha el tractament de la cessió econòmica, la possibilitat que es pugui cedir no només terreny sinó també edificis, el silenci administratiu.... Hi ha força coses interessants. Només ha quedat una cosa al tinter...

–¿Quina?

–Una cosa que havíem demanat i que fa poc vam reiterar a través de diferents organismes: el tema del quòrum per tirar endavant els plans parcials. Hi ha moltes coses de la llei que faciliten la feina del promotor i que són dinamitzadores. Però hi ha un estadi anterior abans d'arribar aquí que no hem acabat de solucionar. I això dificulta arribar a l'estadi en què ja pots desenvolupar les coses. És una llàstima no haver arribat a un acord per baixar l'actual percentatge de consens. Sobretot si ho comparem amb ordenaments de lloc veïns, com Catalunya, per posar un exemple. Amb el 50% es tira endavant, i fins i tot amb el 30% ja es pot tenir la iniciativa. Allà s'està premiant la iniciativa davant la passivitat, i aquí és al revés. Aquí ajudem a qui no fa res i estem complicant la vida a qui vol tirar endavant projectes. Arribar al consens del 75% és complicat, i més en un país on no tenim una gran cultura urbanística. És una llàstima que s'hagi avançat en tants temes i aquest hagi quedat al tinter.

–¿Però, entenc que vosaltres ho seguireu reivindicant?

–Home, el Govern ho ha examinat. I ja ha dit la seva amb les darreres modificacions de la llei. Tan de bo se n'adonin que això s'ha de canviar i rectifiquin, perquè és un canvi que es pot fer en qualsevol moment. Crec que seria bo.

–¿Coneixen propietaris que tiraran endavant el seu projecte arran dels canvis a la llei?

–Tan de bo siguin molts. Ara hi ha algun cas, és veritat.

–¿Hi ha projectes en marxa?

–No gaire, hi ha molt poca cosa. De fet, des que es va posar en marxa la llei del sòl es diu que ha estat un fracàs a nivell de projectes perquè s'ha fet molt poca cosa. En aquest sentit, nosaltres el que hem demanat en reiterades ocasions és que –i això ja a part de les reivindicacions concretes referents a la llei del sòl–, tant la cessió econòmica com els impostos siguin molt més flexibles. Inclús hem demanat als comuns que es rebaixin, si no en la totalitat, en una part molt important, perquè si hi ha algun promotor immobiliari que té la intenció d'alguna cosa, que això li serveixi d'incentiu. Vaja, que cregui que val la pena. Creiem que és un error tenir els impostos i les taxes tan elevades en un moment en què no hi ha activitat. Qui té una iniciativa té un fre molt important. En aquest moment l'ITP està al 4%, i en obra nova se li ha de sumar l'IPI. Per tant seria un 5%. A Espanya, en aquests moments, està al 4%. No hi ha cap diferència. Sí que és cert que ara allà això canviarà. Però temporalment ha estat millor comprar a Espanya que comprar aquí.

–¿I hi ha projectes aturats?

–Sí. N'hi ha. O que estan mig parats. Amb l'estoc que hi ha per vendre, costa acabar promocions. I a més a dia d'avui és molt difícil vendre sobre el plànol. I per tant el promotor ha d'autofinançar-se tota l'obra abans de començar a vendre-la. Abans no era així, s'anava finançant segons s'anava construint.

–¿Quina tipologia d'immobles tenen actualment més demanda?

–Ara hi ha una mica de tot. I això també és una situació nova. Durant el pitjor moment de la crisi pràcticament l'únic que es buscava era la ganga. Aquí hi ha un argument que la situació està canviant, perquè actualment hem detectat demanda a diversos nivells, inclús el de nivell adquisitiu alt. El que està molt dinàmic, també, és el mercat de lloguer. En part perquè els lloguers han baixat força, i la gent veu que amb els mateixos diners pot llogar un immoble millor que el que té.

–Parlem de preus. ¿Han baixat molt, s'han recuperat?

–Els preus han baixat. Des del moment més àlgid, al 2007, els immobles en general hauran baixat entre un 25 i un 30%. Tot i que depèn del lloc i del tipus de propietats. Després també hi ha propietaris que no ha baixat el preu però que estan molt disposats a negociar. O a l'inrevés. Més o menys estem en la línia del que ha baixat a Espanya.

–¿Teniu problemes de competència amb la banca, que posa a la venda els pisos que s'acaba quedant a preus baixos?

–La veritat és que tenim poca informació al respecte. No sabem gran cosa. Hem tingut conversacions amb els representants del sector financer i ens han dit que sí, que s'han quedat algunes coses, però ens dóna la sensació que és molt lluny del que ha passat a Espanya. No estem ni molt menys al seu nivell, ni ocasiona el problema que ocasiona allà. La competència, en qualsevol cas, ens consta que existeix.

–¿Què us sembla el projecte de la Querola, un pèl agosarat, potser?

–Agosarat, ¿per què?. Si és perquè es tracta d'un producte d'alt nivell, creiem que és bo per a Andorra i s'ha de fer.

–¿Com estan les relacions amb l'Acoda, treballeu conjuntament?

–Sí, nosaltres tenim relacions regulars i directes tant amb l'Acoda com amb els arquitectes i l'ÀGIA. Fem coses conjuntes. També tenim bona sintonia amb la Cambra de Comerç i amb la CEA. Ens han donat molt suport en les nostres iniciatives per tirar endavant i recuperar el sector.

–¿Com veieu els estudis que presenta l'Acoda, en relació a la pèrdua de llocs de treball i a l'elevat cost de les indemnitzacions?

–És absolutament lamentable que es destrueixi una part tan important del teixit empresarial. És lamentable també que hi hagi els acomiadaments que hi ha hagut, gent que en un altre moment del cicle econòmic trobarem a faltar. S'ha perdut un capital humà molt valuós. És lamentable que el cicle econòmic sigui tan pronunciat i que la crisi sigui tan profunda.

Per a més informació consulti l'edició en paper.