• Atenes el va deixar saturat per la lluita que va fer durant tant de temps per ser als Jocs

Repiso, amb les seves armes de treballs als Jocs d'Atenes del 2006 Foto: TONY LARA

Francesc Repiso era entre els sis primers en l'última sèrie a Atenes. El diploma l'assaboria, però «la pressió em va fer anar a la cua», diu el tirador. Assegura Repiso que tenia gent darrera, càmeres als costats, el zeppelin dalt... «i jo em feia cada vegada més petit». Això, diu, el va deixar clar que per a una cita com aquesta, i més en tir, «necessites un psicòleg». De fet, va quedar tan afectat que després d'aquells Jocs, amb la càrrega de treball que tenia a sobre, amb mesos de circuit, sent dels cinc primers d'Espanya, lluitant sempre per uns objectius, al final el van saturar, i va dir prou: «Vaig estar més de mig any sense tirar».

Però Repiso, tot i aquesta sensació que li va quedar, afirma que ser olímpic «és una recompensa, un somni», i opina que els Jocs d'Estiu són realment diferents «perquè aquí hi són tots els esports». El camí de l'andorrà per ser-hi va ser complicat, prova que no es regala res a ningú, i recorda que es va quedar sense anar a Sidney «per un plat». «Per ser a Atenes», rememora, «vaig anar al Campionat del Món de Xipre on vaig fer 116 sobre 125», acabant 16è, el que va fer que baixés al rànquing de manera que va guanyar la invitació.

De la cita grega destaca que va haver de passar un control antidopatge. A la mitjanit ell i Joan Tomàs, que era el seu entrenador, van pujar a la furgoneta que els hi van posar, i li van fer una extracció de sang i la prova d'orina: «Era un poc complicat, amb un mirant-te allà com pixava».

També afirma que va quedar impactat de les proves de natació –«em va sobtar la capacitat i la velocitat d'aquells nedadors, era una cosa mecànica, com si rellisquessin a sobre l'aigua»– i del bon ambient que hi havia entre les estrelles mundials de diferents esports, com Ian Thorpe o Michael Phelps.

En tot cas, diu que viure uns Jocs és «un objectiu, perquè sí que és cert que fas Europeus, Mundials, Jocs del Mediterrani, però la meta són els Olímpics». «El dia que vaig arribar a casa», hi afegeix, «em va agafar depressió». «Ja no sabia què fer», sentencia Francesc Repiso.

Per a més informació consulti l'edició en paper.