• La CEA descarta que llei d'inversió estrangera tingui relació amb el tancament d'empreses

Una empresa mostra a l'aparador que fa una liquidació total per tancament Foto: ONA MORANTE

Els titulars andorrans de les societats que es liquiden expliquen que en molts casos es tracta de regularitzar empreses aturades des de fa temps. Una observació que coincideix amb la percepció de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA). «Hi ha casos de tot, empreses que no funcionen i ara que han de pagar més impostos tanquen», constata el president de la CEA, Xavier Altimir, mentre que «d'altres que costava pocs diners de mantenir-les i estaven inactives, es donen de baixa pel mateix motiu», afegeix.

Entre les prop de 300 societats que van presentar la liquidació des del gener de l'any passat fins ara, també n'hi ha que «s'aguantaven tot i que no donessin res, però els titulars esperaven a liquidar-les, per si de cas, les tornaven a engegar». Però com que «han de presentar els comptes o la memòria, treballin o no, contractar un comptable amb el que això suposa de despesa i temps afegit, la gent tanca».

Altimir admet que la crisi no és cap broma. En canvi, descarta que la llei d'inversió estrangera provoqui la riuada de liquidacions societàries. «Poca cosa hi té a veure perquè és més fàcil fer una venda d'accions que donar de baixa una societat i després tornar-ne a crear una altra».

Fins ara, les societats només pagaven l'impost de societats al Govern i la taxa de comerç al Comú, i l'ISI, que «és l'impost més pervers de tots, perquè l'havies de pagar tant si tenies resultats com si no». A més, a algunes empreses els sortia molt a compte la liquidació per mòduls mentre que d'altres s'hi arruïnaven. Altimir celebra l'arribada de l'IGI perquè «si la liquidació és negativa hi haurà la possibilitat del retorn, si més no de deduir».

LES MOTIVACIONS DELS EMPRESARIS / Uns quants empresaris coneguts al país no van tenir cap problema per explicar a EL PERIÒDIC els motius que els van portar a liquidar empreses que, fins i tot, tenen una llarga tradició artesanal darrera. Aquest és el cas del pastisser i ex-cònsol d'Andorra la Vella, Manel Pons, i la seva manufactura de magdalenes que produïa sota les sigles AMA, una societat familiar que es liquida «per una suma de factors». Pons havia arribat a exportar fins a 70.000 magdalenes l'any cap a França, però al cap d'uns anys va haver d'abandonar l'activitat. «Feia temps que no exportàvem res perquè no tenim un marc fiscal homologable. Teníem molts problemes de competència i sempre estava amb l'ai al cor». I afegeix que «no pots créixer, no pots ampliar la fàbrica sense garanties de que anirà bé. Exportàvem a França en base a una quota i una certa tolerància». I és que si la CE exigia que el producte fabricat a Andorra ho fos a partir d'un 80% de matèria prima autòctona, «poc que en produïm tanta aquí». Per això la quota era limitadora si bé els primers anys d'activitat no van anar tan malament perquè, de 30.000 magdalenes a l'inici, Pons va arribar a exportar-ne 70.000. No obstant, «teníem una competència ferotge, i el nostre producte era artesà».

Un altre empresari que acaba de liquidar dues societats de restauració és Jordi Marquet, conegut gastrònom i ex-president de la Cambra de Comerç. «No es treballa prou però també és cert que n'hi ha d'abandonades i que ara hi ha pressa per liquidar-les», explica. «Si perds calés, n'he liquidat un parell, no val la pena mantenir-les i diria que també és una manera de fer entendre a l'Administració que de veritat, la cosa no va gens bé», continua. Marquet defensa, però, el nou ordre fiscal perquè «és una mostra de transparència», i desitja que el futur «sigui millor, però això és feina de tots».

Josep Pintat Forné, empresari i ex-cònsol de Sant Julià de Lòria, també acaba de liquidar una societat que «estava inactiva des de feia molts anys. La manteníem perquè a la pràctica ens costava poc però ara amb el nou marc fiscal ens ho hem replantejat». Però Pintat no s'amaga per dir que els temps són durs. «Hem passat de 12 milions de visitants a 8,4milions a l'any i com també es pot veure a la costa, les platges que són gratuïtes estan plenes, però els restaurants estan buits». Amb aquest propòsit Pintat es refereix no només al poc poder adquisitiu del turista: «depenem molt d'Espanya i si ells fan una mala temporada nosaltres també ho notarem».

UN FUTUR INCERT / Des de la CEA, Altimir afirma que la «situació és crua», cosa que no contradiu la resta d'empresaris. «Les regles de joc són les que són, l'obertura econòmica potser ens permetrà fer alguna cosa més», afegeix Pons que continua amb l'ofici de pastisser. Però també lamenta que «hem crescut tant els últims anys que ara hi ha de tot i més, però el mercat és el que és». I afegeix, «som 60.000 persones amb un comerç per a moltes més, i a més la gent que ens visita no porta gaire diners». La percepció de que el país està sobredimensionat és compartida per Marquet: «s'han obert moltíssims establiments i ara el que fem és canibalisme, cosa que no funcionarà a la llarga i al final serà fam per a tothom». Un cop d'ull als comptes és suficient per adonar-se que la cosa no rutlla: «aquest juliol hem facturat un 22% menys que el juliol de l'any passat, i des del 2007 que la facturació va baixant». I també ratifica que «el poder adquisitiu del turista baixa, tenim la mateixa gent però, gasta menys, encara no llencem la tovallola però és preocupant».

Per últim, Pintat pondera davant l'imminent pujada de l'IVA a Espanya, que «el diferencial de preus pot ser positiu però si no hi ha diners poc que es gasten». «Ara la gent té por de gastar. L'agost marcarà la pauta», afegeix recordant que és un mes de temporada alta, «com Setmana Santa o l'hivern, però aquest any la temporada d'esquí no ha esta gens brillant, Setmana Santa un desastre i les reserves hoteleres fins ara no són òptimes». Per a Pintat està clar que «si l'agost no és millor, Andorra afrontarà la tardor amb desànim». I afirma que la situació que travessa el país «és delicada».

Per a més informació consulti l'edició en paper.