• La jove velocista de 15 anys es queda a prop de la seva millor marca amb 12,78s i la 5a plaça de la seva sèrie

La maltesa Diane Borg, tercera a la sèrie i classificada per temps (12,00s), per davant de Shinoona Al-Habsi (Oman, 12,45s) i Llovera (12,78s), ahir a l'Estadi Olímpic. A la galeria, Llovera, entre les seves rivals de la sèrie 2 on va competir ahir. Foto: REUTERS / DAVID GRAY

Amb 15 anys, Cristina Llovera tenia ahir una fita definitiva per decidir si seguirà o no amb l'atletisme. L'andorrana va disputar la ronda preliminar dels 100 metres dels Jocs Olímpics amb la intenció de baixar el seu registre de 12,73s. No ho va aconseguir per ben poc: 12,78s, cinquena de la seva sèrie, la 2, i 18a de les 33 corredores de la ronda preliminar –només passaven 10. Però els números manen i diuen que, amb la seva edat, el marge de millora és gran, i que si es compara amb d'altres atletes, es pot dir que en el seu cas el futur està assegurat. «Sí, tinc clar que vull continuar amb l'atletisme», va confirmar ahir apagant els dubtes que hi havia perquè en el seu curt passat aquesta jove ha practicat molts esports, però no s'havia centrat en cap.

Els seus 12,78s d'ahir, analitzats en un context, permeten somiar, perquè amb 15 anys, el marge d'una velocista es ample. Montse Pujol, l'atleta que va disputar els 100 metres als passats Jocs de Pequín 2008, va fer 12,73s en aquella cita, i en aquella data l'andorrana ja tenia 29 anys, amb el rècord d'Andorra en les seves mans,12,57s, aconseguit anteriorment. Si Llovera és a prop de Pujol en el crono, amb l'abismal diferència d'edat entre les dues, tot indica que, com a mínim, hi ha una perla per intentar polir.

Això ho sap l'entrenador Abraham Férriz, que conscient de la decisió de Llovera d'apostar per l'atletisme, se li ha girat feina. De fet, ja estudia des de fa temps tot el que fa la filla d'Albert Llovera i Claudina Rossell, tots dos olímpics en esquí alpí. «La cursa que ha fet és bona, molt bona, ha estat a poc de la seva marca personal, i a més ha sigut competint al matí –va disputar la prova a les 11.47h, hora andorrana–, quan de normal ho feia pitjor que no a la tarda».

Llovera va marcar 12,90s com a millor temps a la semifinal del passat Campionat d'Espanya juvenil, disputada al matí, però els 12,73s que té com a millor marca personal els va fer a la tarda en aquest mateix campionat. A més, si s'ha de parlar de projecció, aquí hi ha més dades d'aquesta temporada, l'única en què l'andorrana ha competit: 13,01s a l'Europeu juvenil, 13,08s al Mundial, i ara 12,78s als Jocs Olímpics. «És una bona competidora», afirma Férriz, que destaca que l'estadi «estava ple de bon matí, m'han dit que hi caben 60.000 persones i, de veritat, donava molta impressió».

«SEGUR QUE SEGUIRÉ» / Cristina Llovera transmetia ahir una emoció descomunal. Tenia clar, per sobre de tot, que la seva intenció és seguir vinculada a l'atletisme: «Sí, tinc clar que vull continuar amb l'atletisme, però no pel que he vist només en l'atletisme, sinó per tot el que he viscut aquests dies». L'andorrana ha assistit els dies previs a la seva participació als Jocs a diverses competicions, com la gimnàstica artística o la natació, «i el que m'ha agradat molt és l'ambient que hi ha, com es viu l'esport i, sí, vull continuar».

AL PRINCIPI, NERVIS / Parlant de la cursa, Llovera reconeixia que havia passat nervis: «Abans de la cursa estava molt nerviosa, sí, normalment crec que per fora no se'm nota, però avui per dins sí que ho estava». Amb tot, quan va arribar el moment de sortir al tartan, els nervis es van esvair. «Ja dins de l'estadi estava concentrada», va assegurar tot i confirmar que l'estadi ple la va impressionar.

LA NARRACIÓ DE LA CURSA / Llovera va manifestar que la sortida havia estat correcta, i que va fer el que havia de fer d'inici durant els primers 50 metres, aixecant les cames, però va dir també que el final se li va fer dur perquè veia que algunes rivals s'allunyaven.

L'ABRAÇADA ALS PARES / Després de la cursa, va anar a buscar els pares, que havien arribat la nit anterior a Londres. «M'he abraçat a ells com si s'acabés el món», va dir. «Quan estan al meu costat em sento més segura, estaven amb banderes andorranes i superorgullosos de mi».

Per a més informació consulti l'edició en paper.