• S'incrementa el pressupost un 23% per aquestes feines que han de resultar útils pels ciutadans del Principat

Treballadors d'obra pública Foto: ÀLEX LARA

Els beneficiaris del programa públic de foment del treball temporal creix. Segons va acordar el Govern ahir al Consell de Ministres, s'ampliarà la dotació pressupostaria en un 23%. Això suposarà un augment dels beneficiaris fins als 197. Un total de 37 nous llocs de treball públics en benefici de la col·lectivitat i per ajudar a fer minvar les xifres de l'atur.

Així al poc més d'un milió d'euros previst en el pressupost d'aquest any s'hi sumen, segons el Ministeri d'Interior, «atesa la bona acceptació que ha rebut», uns 242.000 euros suplementaris. L'injecció econòmica permetrà augmentar el nombre de places ofertes per l'Administració central, les parapúbliques i els comuns amb 37 nous llocs de treball, tal i com van refermar fonts del Govern ahir.

De les 197 places previstes, n'hi ha hores d'ara 147 cobertes. D'aquestes, 96 corresponen a feines ofertes per l'Administració general i l'Administració de justícia i 51 a comuns i parapúbliques. L'Administració té en aquests moments dos llocs més en procés d'intermediació mentre que pel que fa a corporacions locals i parapúbliques hi ha 45 places més pendents de cobrir.

Del total de beneficiaris del programa, 39 d'ells percebien una prestació d'atur, que ha quedat suspesa.

Majoria andorrana / Per nacionalitats, els andorrans són el col·lectiu amb més treballadors dins d'aquest programa públic. Els dos altres grups són espanyols i portuguesos.

Pel que fa a l'ampliació del programa a comuns, el que més en rep és Canillo amb 11 en total, Després, la Massana compta amb nou. Segueixen Encamp i Escaldes amb vuit ambdues parròquies. Andorra la Vella en té set i Sant Julià tres. Val a dir que algunes corporacions, com la capital i les administracions escaldenca i massanenca ja van realitzar programes similars a l'inici de la crisi. Alguns finalment van quedar en plans puntuals sense continuïtat.

En només tres mesos han canviat els plans del Govern, que va confirmar que no s'esperaven nous augments en el pressupost destinat en aquestes feines. El llavors ministre, Marc Vila, va explicar que no volien buscar feines on no n'hi havien, i que la quantitat de diners ja estava bastant acotada i que havien de ser «útils per a la comunitat». Per això, en un primer moment es va plantejar la millora de les carreteres o totes les relacionades per arxivar documents importants d'entitats com la Batllia. La primera dotzena d'empleats públics que van obtenir una d'aquestes feines es van tractar de pintors, fusters, paletes, soldadors o administratius, entre d'altres. Llocs de treball amb forta afectació per la situació de crisi.

Tal i com va explicar el Ministeri quan va presentar aquestes feines públiques, en un principi, la voluntat és seguir les bases del programa, en el qual queda clar que les feines són temporals i per un període màxim de sis mesos. Però tampoc no van voler descartar poder analitzar «casos especials» que permetin a algun dels treballadors quedar com a fix a l'Administració, una opció desitjada per bona part dels treballadors.

Per a més informació consulti l'edició en paper.