• El túnel, que ha costat 159 milions, es planteja sobretot per alleugerir el trànsit de mercaderies perilloses

L'interior del túnel de les Dos Valires, moments abans d'obrir-se oficialment al trànsit, on Martí va pronuncia el seu discurs durant l'acte d'inauguració, ahir al migdia. A la galeria, Planas interpreta el Cant dels Ocells, en homenatge a les víctimes, ahir. Foto: ÀLEX LARA

Ja està obert. Ja hi poden circular ciutadans, camioners i turistes. Set anys i mig després de posar-se els primers fonaments, les parròquies d'Encamp i de la Massana estan unides per un túnel de vora tres quilòmetres de llarg i erigit a fins a 600 metres de profunditat. La inauguració del túnel de les Dos Valires es va dur a terme ahir al matí, al punt intermig de l'eix viari, que curiosament és territori d'Escaldes. El discurs inaugural va anar a càrrec del cap de Govern, Toni Martí, que va demanar durant el seu discurs la presència dels sis ministres d'Ordenament del Territori que han tingut alguna cosa a veure amb l'obra: Manel Pons, Xavier Jordana, Jordi Serra, Vicenç Alay, Gerard Barcia i l'actual ministre, Jordi Alcobé.

Són sis ministres de quatre Governs diferents, fet que demostra la llarga posada en escena d'aquesta infraestructura, i que es tracta de «l'obra civil de més envergadura que s'ha fet mai a Andorra», va definir Martí. Les xifres parlen per si soles. Entre algunes d'aquestes, 750.000 m3 de materials excavats, 190 km. de cablejats elèctrics, 1.600 lluminàries i una previsió de fins a 2.500 vehicles diaris en cada sentit de la marxa. El cost de tot això: 159 milions d'euros. A aquests se li ha d'afegir els prop d'1,5 milions d'euros anuals que costarà el seu manteniment.

Serà l'anàlisi a llarg termini la que determinarà si les Dos Valires era una necessitat pel país. El ministre d'Economia i Territori, Jordi Alcobé, va reconèixer que quan es va plantejar, ara fa més de set anys, era necessària, però que en l'actualitat «ja no ho és tant».

LA VIA PER ANAR A FRANÇA I ESPANYA / El túnel està pensat per descongestionar el trànsit a la capital i a Escaldes-Engordany, sobretot amb la vista posada a la temporada d'esquí. Tal i com va explicar el cap d'àrea d'obra pública, Ramon Serra, es vol convertir les Dos Valires en el camí cap a Espanya des de la Massana –així ho indicaran els cartells de circulació– i en la sortida d'Andorra direcció França tant venint d'una com de l'altra vall.

Per davant de turistes i ciutadans, però, les Dos Valires s'ha erigit pensant en el pas de vehicles que transporten de mercaderies perilloses. Per això, s'obligarà als camions pesats i de mercaderies perilloses a passar per aquesta via. En aquest sentit, Serra va explicar que la infraestructura disposa de mesures de seguretat específiques, ja que no és habitual que un túnel d'aquestes característiques permeti el pas d'aquest tipus de vehicles.

EL PONT DE LISBOA COM A HOMENATGE / La inauguració del túnel no va ser l'única d'ahir. També es obrir definitivament el pont de Lisboa, la sortida de la infraestructura a la boca de la Massana, de connexió amb la CG3. Se sustenta en 46 metres d'alçada per cobrir una distància de 155 metres.

El pont de Lisboa quedarà a la memòria de tots els ciutadans pel tràgic esfondrament del passat novembre del 2009, que va acabar amb la vida de set treballadors de la construcció. Ahir se'ls va retre un homenatge, al qual hi van assistir alguns familiars de les víctimes, de nacionalitat portuguesa. Es va fer una ofrena floral a la placa commemorativa i la violoncel·lista Mireia Planas, dels Solistes de la Jonca, va interpretar el Cant dels ocells de Pau Casals.

EL VIAL DE SANT JULIÀ, ¿I DE LA MASSANA? / Acabada aquesta obra, toca pensar en les que han de venir, malgrat que Martí va assegurar que amb la inauguració del túnel «es culmina la modernització de les infraestructures» viàries andorranes. El proper pas passa per Sant Julià i el seu vial, concretament les fases 1 i 2, encara pel licitar. L'eix viari depèn del seu finançament, i el Ministeri veu com a única via possible per a tirar-lo endavant la concessió, que el ministre espera aconseguir. Alcobé va xifrar el preu d'aquesta segona part de l'obra en 40 milions d'euros.

L'altra gran obra que de moment resta al calaix dels projectes d'èpoques de bonança és la desviació de la Massana. De fet, el pont de Lisboa té, en un dels eixos de la rotonda, una connexió amb aquest projecte de vial massanenc. Segons Alcobé, està al pla viari i hauria de ser la següent obra a iniciar un cop sigui una realitat la de Sant Julià. Caldrà, per tant, esperar uns quants anys més.

D'altra banda, i amb l'objectiu d'estalviar costos, el ministre va informar de la voluntat que una sola empresa s'ocupi de la gestió de tots els túnels del país. Es preveu fer una concessió pública un cop s'enllesteixin les actuals obres del vial lauredià.

Per a més informació consulti l'edició en paper.