Bernadó, a la pista d'atletisme de l'Estadi Comunal, la seva segona casa, dies abans de viatjar a Londres Foto: ÀLEX LARA

MARATONIÀ.

És, ara per ara, un dels esportistes andorrans més valorats per l'opinió pública. El seu esforç, la seva meticulosa preparació, la seva seriositat a l'hora d'entrenar, de planificar una temporada i de competir, són un exemple per als joves, que amb ell saben que per arribar lluny en l'esport, el sacrifici ha de ser-hi. A Londres 2012 disputa la seva cinquena Olimpíada, i en cap d'elles ha volgut anar amb invitació. Així, sempre ho ha fet amb marca mínima. Simplement considera que s'ho havia de guanyar. 45 anys d'atleta que vol córrer en 2h 25min la marató olímpica. Qui sap si l'última, perquè amb aquest incombustible corredor, mai se sap. A Atlanta 96 va acabar amb un temps de 2h 31min; a Sydney 2000 va baixar fins les 2h 23min; a Atenes 2004 va repetir crono; i a Pequín 2008 va trigar 2h 26min.

–Cinquens Jocs Olímpics. ¿És una cosa molt normal per vostè?

–No, no ho és. Quan vaig tornar de Pequín ja em semblava que tenia clar que la meva experiència olímpica s'havia acabat en aquell moment, i no em plantejava ser a Londres, però com que en la temporada em vaig trobar molt bé quan vaig començar i al principi de temporada em vaig trobar força motivat i animat, doncs vaig pensar a veure si intentava fer una bona marató i a veure si sortia la mínima, sempre pensant que si sortia, bé, i si no, doncs res, sense cap pressió. Vaig preparar molt bé la marató de Barcelona 2011, estava molt en forma, i vaig fer mínima. Aquest any ja sabia que tenia la mínima, no he fet cap altra marató, sinó distàncies més curtes i estic molt content i motivat. No és una cosa molt normal, però és un treball no de un any, sinó de moltes temporades.

–En Pequín va pensar que era l'última, però aquí el tenim. ¿Què passarà després de Londres?

–Deixar de córrer no deixaré de córrer. Espero fer-ho fins el darrer dia, però altra cosa és competir, i molt més a aquest nivell. No em plantejo res, de moment, ni se'm passa pel cap fer uns sisens Jocs Olímpics, perquè em plantaré ja amb els 50 anys. Seria una cosa molt estranya. Ni tan sols em plantejo intentar preparar-me per obtenir una mínima. L'únic que em plantejo és córrer la marató de Londres, després anar-me'n de vacances i ja veurem si després arranco o no arranco. Continuaré corrent, però ja veurem.

–Amb la mínima per a tots els Jocs en què ha participat, quan va lluitar per fer la mínima per a aquests de 2012, a la primera marató, a Barcelona, l'aconsegueix i, a més, sent el primer blanc, i setè a la classificació. ¿És vostè conscient que és un exemple per als esportistes joves?

–Sí que he tingut la sort de no patir lesions importants i això m'ha permès mantenir-me en un nivell digne com per poder fer una mínima, sense baixar massa el nivell després de cada any, i intentant aguantar. Hi ha molta feina, disciplina i determinació per assolir uns objectius. No em plantejo si és espectacular, són petites coses de cada dia, i intentar sumar i sumar, i mantenir el nivell.

–Els Jocs és una cosa d'altre nivell.

–És clar. He renunciat a anar als Mundials de Berlín i Daewoo perquè ja no és el mateix, he de pensar en fer només una marató a l'any. Al 2010 en vaig fer dues per l'Europeu, però al 2011 només una i em va sortir bé. Una marató és molt de desgast.

–¿Quants quilòmetres fa a la setmana? ¿Quins entrenaments fa ara que està a pocs dies de la competició?

–Fa dues setmanes vaig fer 191km, i a partir d'aquí ja he anat cap avall, la setmana passada 135... i després una mica menys encara. Arriba un punt màxim que és quan falten cinc setmanes, i a partir de que faltin quatre baixo un 70% el volum i vaig baixant. Si algun any vaig una mica just, faig una mica més de càrrega, i baixo només tres, però aquest any com que m'he trobat bé, n'he fet quatre de baixada.

–¿A Londres correrà a fer marca?

–És complicat de dir. Hem estat entrenant per córrer una marató entre 2h 20min i 2h 25min, però dependrà molt del clima. Si és calorós i humit, jo no responc bé, i serà com a Osaka, quan me'n vaig anar a les 2h 30min, o a Barcelona. Però si fa un clima fantàstic com a Hèlsinki o Göteborg als Europeus, me'n vaig a fer 2h 16min. A condicions neutres estic per córrer en 2h 20min i 2h 25min, sense patir, amb garanties. A 3min 20s el quilòmetre, estaré en 2h 20min, i si vaig a 3min 25s, en 2h 24min. La idea ha estat entrenar en aquests marges perquè amb aquest temps als Jocs estàs a mitja taula i és un resultat prou digne.

Per a més informació consulti l'edició en paper.