• El Llibre blanc de l'energia preveu que les millores representaran una inversió de 225 a 383 milions d'euros

Uns treballadors treballen en l'aïllament de la façana d'un edifici rehabilitat Foto: TONY LARA

Més del 60% dels edificis en sòl consolidat no compleixen la més mínima norma d'eficiència energètica, segons fonts properes al Col·legi d'Arquitectes (COA). «Es tracta d'edificis construïts entre les dècades dels anys 50 i 80, que el COA ha diagnosticat i registrat en un estudi que inclou tot el parc immobiliari del país». La majoria es troba als nuclis més poblats, començant per Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, La Massana i Encamp, on també «les escoles construïdes a mijans del segle passat necessiten una rehabilitació global». De fet, el Govern va anunciar la setmana passada que posava mans a l'obra per optimitzar el consum energètic de les escoles espanyola i francesa de Sant Julià.

El percentatge d'edificis energèticament poc eficients disminueix, però, quan es parla de «vivenda unifamiliar, perquè una gran part s'ha construït més tard i amb tècniques constructives més vigilants, sobretot en els aïllaments». El document que es va trametre a última hora al Fòrum de l'Energia, no es va poder incloure en el Llibre Blanc que es va presentar el passat 20 de juliol i que no obstant això, estima que les millores que caldria fer «al parc actual d'habitatges a llarg termini, representarien una inversió d'entre 225 i 383 milions d'euros». El Llibre Blanc argumenta aquesta forquilla segons es consideri la totalitat de la inversió en rehabilitació o es descompti la part que no afecta la rehabilitació per guanyar eficiència energètica i pondera en 304 milions la inversió final en una primera fase, ja que a llarg termini la inversió a l'igual que l'estalvi es podrien doblar.

Auditoria energètica / El Llibre blanc també recull una sèrie de recomanacions prèvies a qualsevol treball de rehabilitació com ara la necessitat de disposar d'una auditoria energètica dels edificis, que hauria d'incloure, com a mínim, la visita de l'edifici i les instal·lacions, el registre de dades de consums per un període mínim d'un any i recomanable de tres anys per estudiar-ne l'evolució, sobretot del consum de calefacció i producció i distribució d'aigua calenta, entre d'altes; identificar els consums d'energia més importants i calcular l'estalvi que es faria si l'edifici complís amb el reglament energètic en tancaments i elements productors de calor. Per encoratjar els propietaris a utilitzar el sistema d'optimització el Fòrum de l'Energia recomana que el cost de l'auditoria s'inclogui en les ajudes a la rehabilitació existents amb la possibilitat de que l'ajut pugui cobrir el 100% de l'auditoria, si el propietari tira endavant els treballs de rehabilitació i que les obres respectin els criteris del Reglament d'eficiència energètica. Aquesta no és l'única recomanació que fa el Fòrum, que també aposta per a la creació d'una etiqueta energètica dels edificis que hauria de figurar en totes les transaccions immobiliàries. L'etiqueta energètica garantiria el grau d'eficiència dels edificis auditats, una mena de segell com el que porten els electrodomèstics per informar el comprador sobre el consum, en electricitat i fins i tot, aigua. Els edificis però, no serien sotmesos als mateixos criteris de mesura, perquè cal «diferenciar entre els de nova construcció i els existents». El Fòrum considera que el Govern ha de controlar la qualitat de les auditories i ajudar a implementar l'etiqueta.

Per a més informació consulti l'edició en paper.