• Roig qualifica «d'atac a la democràcia» que les majories no els trametin la informació adequadament

Roig i Vila conversen abans de comparèixer davant els mitjans, ahir. Foto: TONY LARA

Representants del Partit Socialdemòcrata (PS) als comuns van denunciar ahir públicament el que entenen com un «obstacle sistemàtic» a la feina de l'oposició –de control i fiscalització de l'acció de govern– a la majoria de comuns. Com a mínim als que hi tenen representació. Més concretament, els socialdemòcrates es queixen que des de les majories no es facilita amb la diligència que correspondria diferents informacions. I en el cas del Comú de Sant Julià de Lòria, es va més enllà i s'arriba a «l'insult personal, al desprestigi, la calúmnia i la injúria», va manifestar el conseller de la minoria Josep Roig.

El fet que no es faciliti la informació de manera «reiterada» i es posin «dificultats» a la tasca de l'oposició, que no és altra que la del control i la fiscalització de l'acció de les corresponents juntes de govern comunal, s'interpreta des de les files socialdemòcrates com «un atac a la democràcia i un menyspreu per la ciutadania».

El conseller lauredià va posar diversos exemples d'aquests «obstacles» a l'oposició. De les societats participades amb capital públic, com són Sasectur, l'Escola Bressol o Camprabassa, Roig va assegurar que «la majoria no ret comptes ni de contractacions ni de liquidacions de comptes», és a dir, que ni són presents als corresponents consells d'administració –com passava en mandats anteriors– ni se'ls tramet la informació corresponent. A més, també va criticar que les diferents comissions acaben per ser reunions de caràcter purament informatiu sobre el que treballa la corresponent conselleria i de les decisions ja preses, en comptes de ser un òrgan «d'estudi, deliberació i proposta» com se les defineix al reglament de funcionament i organització dels comuns.

A part de la problemàtica que viu el PS al Comú lauredià, el conseller a la corporació de la capital, Josep Vila, va assegurar que exemples similars es troben a Encamp, i que en el cas d'Andorra la Vella hi ha diferències, doncs sí que «hi ha més predisposició», però la informació no circula degudament. «Hi ha coses que no s'han de demanar», va opinar Vila, entenent que hi ha informes que la majoria hauria de facilitar directament acompanyant els diferents projectes. A Escaldes-Engordany «no ens consta que sigui el cas», va declarar Vila, reconeixent que els consellers socialdemòcrates d'aquesta corporació no han manifestat cap queixa.

Així, Roig i Vila van aprofitar per reiterar l'opinió que el funcionament i organització dels comuns s'hauria de regular per llei i no per reglament, però que ja que es té aquest nou reglament –que va treballar la reunió de cònsols durant el darrer mandat i que va ser aprovat per les diferents corporacions just abans de les eleccions comunals del desembre passat–, «que s'apliqui». La voluntat del reglament era donar més importància al paper de les minories i, justament, facilitar la seva tasca.

LES OPCIONS / Ara per ara les minories comunals tenen dues vies per realitzar la tasca de control. Interpel·lant directament al ple del consell de comú –en el qual la cònsol major de Sant Julià, Montserrat Gil, va negar la paraula a Roig–, o bé tramitant la corresponent demanda d'informació per escrit. En aquest darrer cas, la majoria té un termini de 60 dies per respondre. Així, els socialdemòcrates lauredians esperen que la majoria els respongui de cara al setembre les demandes que han presentat en relació a l'anterior director de Naturlàndia o les contractacions d'eventuals sense edicte.

Per a més informació consulti l'edició en paper.